BON ANY NOU!

Us desitjo a tots i totes un bon any nou i que el dia a dia ens ompli d'alegria i que no ens falti la il·lusió perquè, igual que les persones del quadre, el "camino se hace al andar!".

Bon any nou a tots i totes i que el poguem continuar compartint!

p.d. el quadre es de l'artista centellenc david casals

FESTA DEL PI

Aquest dijous 30 de desembre i, abans de finalitzar l'any amb la festa major d'hivern, Centelles omplirà els carrers de polvora i galejadors per lliurar, un any més, el Pi a Santa Coloma. La festa del Pi enguany ha estat declarada festa patrimonial d'interes nacional i ahir els galejadors varem escollir el Pi a la zona de Banyeres. Pels que no hagueu vingut mai a la festa podeu trobar horaris i més informació a la web de centelles.cat.

Bona festa del Pi i Visca la Santa!

BONES FESTES!

Des del grup municipal del PSC-PM Centelles enguany hem tornat a editar una postal de nadal en format de punt de llibre per desitjar unes bones festes i una feliç entrada al nou any, tot i ser conscients de les dificultats que passen molts companys i companyes fruit del context socioeconomic amb el que hem de conviure.

L'any passat feiem referència a l'any Cerdà i aquest any fem referència a l'any Maragall. Un any molt vinculat al nostre territroi com ho demostra que els actes van començar a la Vall de Núria a finals de la Primavera del 2010 i s'allargaran al llarg d'aquest 2011.

Ara més que mai sabem que hem de treballar des de la proximitat i per aquest motiu ens posem a disposició de tots els centellencs i centellenques per continuar fent de Centelles un poble on viure i conviure.

"He estat mig vida sense poder votar!"

Avui ha estat un dia intens! o, més ben dit, els últims mesos han estat intensos... per intentar fer realitat un somni i es que la gent d'esquerres i progressistes voti al PSC aquest diumenge! han estat set anys molt positius per Catalunya, nomès s'ha de veure tot el que s'ha fet a cada un dels pobles de la comarca d'Osona i, en el conjunt de la comarca amb infraestructures. Per tant, imagineu-vos tot el que s'ha fet a Catalunya, tenint en compte que a diferència de quan governava ciu, el govern d'esquerres ha cregut amb els municipis i amb els catalans i catalanes i ha invertit en els diferents pobles del nostre país per millorar els serveis i el benestar de tots nosaltres.

Evidentment jo fa temps que tinc el vot decidit... i pel que he vist i sentit aquests dies hi ha molta gent que dubta d'anar a votar i, en el cas d'anar-hi... a qui donar el vot! Doncs bé, ara que està a punt de començar el dia de reflexió us animo a que consulteu els diferents programes i el balanç de cada un dels partits en aquests últims 10 anys... i estic convençut que hi haurà 3 elements claus que us animaran anar a votar i a fer-ho a favor del socialisme i, en conseqüència, votar al PSC. Els tres motius son:

1.- El fet d'anar a votar, per mi, és una opció inquestionable. Ja que com molt bé va dir ahir en Felipe: "He estat mig vida sense poder votar, ara que ho puc fer, no deixare de votar en cap elecció!"

2.- Quan mires les propostes d'un partit has de ser conscient de la capacitat dels seus líders per portar-les a la realitat. I aquí, el President Montilla si que ha fet honor al seu eslogan de fa quatre anys: "Fets i no paraules". Segurament hem pres decisions equiviocades i el debat en els mitjans no sempre ha estat la feina feta, pero sense dubte, el company Montilla, ha estat un treballador incansable en favor de les persones i de l'autogovern. (quin va ser el primer govern que va prendre mesures contra la crisi? quan s'ha avançat amb autogovern amb aquests qautre anys? qui ha milorat el finançament? qui ha aconseguit me straspassos i per tant més autogestió dels serveis? qui ha augmentat els metges, els mossos i els mestres per millorar l'atenció ciutadana? i un llarg etcètera que demostren que ciu no creu amb Catalunya i que el PSC ha transformat Catalunya amb 7 anys!

3.- Diumenge, tot i tenir un sistema parlamentari, hem d'escollir en Mas o en Montilla de President. Per tant, si no vols que en Mas i els seus amics (felip puig, ramon espadaler, oriol pujol, david madí i etc.) tornin a governar aquest país... FES UN VOT ÚTIL i dona confiança al PSC PERQUÈ PUGUEM GOVERNAR EN SOLITARI.

Com a català i progressista aquest diumenge NO ET QUEDIS A CASA i anima't a votar per continuar millorant el benestar i l'autogovern de Catalunya perquè EL PSC ÉS LA GARANTIA DE PROGRÉS!

Per cert... saps que votar pot ser un plaer!?

PRESIDENT MONTILLA

Ahir vam omplir el Sant jordi!! avui els de ciu, quan tornin de Montserrat també ho intentaran... però bé, ahir els més de 20.000 socialistes catalans vam gaudir d'un dels millors mitings que ha fet el PSC els últims anys! evidentment la situació es complexa, la crisi ha arribat a la majoria de cases i com que estem el govern hem d'assumir una part de la responsabilitat! I ahir, com hem fet al llarg de tota la campanya no nomès vam assumir la responsabilitat sinó que vam assegurar a que els votants que diumenge tinguin en compte que les mesures que proposa la dreta i les que proposem des de l'esquerra no són iguals i per tant, mentres que les del PSC aposten per les persones les de la dreta van en contra com s'està fent al regne Unit.

Les millors frases d'ahir son:

- José Montilla va demanar que “Catalunya sigui la primera en aturar el tsunami conservador” que “recorre tota Europa”.

- José Montilla va cridar a “aixecar un espigó alt i fort, un mur que aguanti l’envestida de les onades i que defensi l’Estat del Benestar, les polítiques socials, la justícia i l’autogovern, fet de tota la gent d’esquerres i progressista d’aquest país”.

- Felipe González, es va mostrar preocupat per la possible abstenció del proper diumenge i va demanar que tothom vagi a votar perquè “no és el mateix un pla d’ajust d’un govern progressista que el d’un govern conservador”

- Felipe González va recordar que “Irlanda era el model fa tres anys de CiU i del PP, i que precisament el que més els hi agradava era el que ha fallat, que pagaven pocs impostos i que tenien pocs ingressos fiscals”.

- Zapatero: "amb el president Montilla les coses van seriosament ja que, durant el seu mandat, ha aconseguit el major autogovern i les majors competències de la història”

- Carme Chacón, va criticar Convergència i el vídeo de les seves joventuts que presentaven Espanya com a un lladre, “quan el lladre era Millet, els amics de Convergència són els que roben a Catalunya” i va concloure que “potser ompliran demà aquest Palau, però els seus amics van buidar l’altre”.

- Jordi Hereu va posar en valor la feina del president Montilla i ha reiterat que “ha construït més Catalunya que mai i ho ha fet amb els ciutats i els pobles que són la base de la nostra ciutadania”.

DIUMENGE, les nostres propostes amb garantia de progrés son:

Fes clic i accediràs a l'explicació de cadascuna de les propostes.
1.- Contracte pel Futur
Cap jove sense estudiar o treballar.
2.- Fons d'Innovació i Desenvolupament Social (FIDES)
Un instrument financer per promoure experiències socials innovadores Sector públic i societat col·laborant per generar noves oportunitats.
3.- Fons d'eficiència energètica
Per a crear 20.000 llocs de treball verds.
4.- Fons públic d’innovació i recerca i de transferència tecnològica
S’hi podran acollir aquelles empreses que tinguin com a objectiu fer de mitjanceres entre les petites i mitjanes empreses i les universitats/centres de recerca Que permeti reduir els costos d’inversió de les PIME de Catalunya en R+D+i i millorar els seus comptes de resultats.
5.- Pla un Futur millor
Fins a 20.000 persones aturades cròniques del sector de la construcció amb baixa formació rebran suport per a reconvertir-se.
6.- Pla de lluita contra la pobresa
Per la igualtat real d’oportunitats de tots els nens i nenes de Catalunya Un programa a 10 anys per a la dràstica reducció del nombre de famílies amb fills en situació de pobresa.
7.- Districtes Especials d'Innovació
Per la renovació i la competitivitat del teixit productiu del nostre país. Consolidarem 12 districtes d’innovació amb més de 200 noves empreses i activitats econòmiques i més de 2.000 nous llocs de treball qualificats.
8.- Programa IGUALS
Per la igualtat de dones i homes a la feina.
9.- Conductor responsable, peatge gratuït
Els peatges a les autopistes de Catalunya seran gratuïts per aquells conductors i vehicles habituals que més ajudin a la mobilitat sostenible Com més criteris positius es compleixin, més descomptes.
10.- Programa Catalunya Emprèn
Completarem les millores iniciades per ajudar a la creació de noves activitats, per tal que Catalunya sigui un lloc idoni per iniciar un projecte d’empresa.
11.- Per la convivència, contra la reincidència
Enfortirem la convivència, millorant el funcionament de la justícia, garantint la seguretat ciutadana i acabant amb la delinqüència multireincident Posarem en marxa una oficina especialitzada en el seu control, seguiment i persecució amb la màxima eficàcia i rigor.
12.- Cuidem de qui cuida
Més qualitat de vida per les persones cuidadores de persones dependents Volem donar suport a les 57.614 persones reconegudes com a cuidadors d’un familiar en situació de dependència Impulsarem un programa de formació per a les persones cuidadores i fomentarem l’atenció telefònica i la creació de grups d’ajuda mútua.
13.- Contracte de Servei Públic
Una proposta per retornar la confiança dels ciutadans en els seus representants. Tots els parlamentaris i els alts càrrecs de la Generalitat hauran de signar i complir un conjunt de compromisos de caràcter ètic.

Jo votare el PSC!

Aquest diumenge... no cal que ho recordi pero hi ha eleccions! Jo, evidentment, votare! Segurament hi ha molts motius per no fer-ho: la crisi, l'atur, el debat que hi ha hagut aquests quatre anys, etc. Pero sempre he pensat i defensare que fa menys de 50 anys hi va haver gent que va donar la seva vida perque les generacions futures puguem exercir el nostre dret (i el nostre deure) de votar!

Ja reconec que la situació no està per titat coets i la gent veu més semblances amb els partits polítics de les que realment hi ha i que l'imatge de la política està en hores baixes. Tot i així, hem de tenir en compte que menys participació vol dir més abstenció i més possibilitats que partits demagogs, populistes i poc coneguts (i, per tant, perillosos) entrin al Parlament. Per tant... feu un esforç i diumenge tots a votar!

Us adjunto un petit escrit, que tot i que no el subscric al 100% es interessant. L'autor es en Francesc Moreno i ha estat publicat a la web el debat.

ARTICLE: "Per què votaré el PSC"

El PSC està en hores baixes per la suma de quatre factors essencials: crisi econòmica, error estratègic, que neix del seu últim congrés (es va obstinar a ocupar l'espai de CiU i ha propiciat que es difumini el seu missatge nacional en el si del tripartit); escassa brillantor del seu candidat, perjudicat, a més, per expressar-se en una llengua en què la seva fluïdesa es ressent, i dificultats per defensar la via de l'Estatut davant la radicalització sobiranista i espanyolista.

Malgrat aquestes raons, que duran molts votants socialistes a abstenir o votar altres formacions polítiques, jo votaré el PSC. Ho dic des d'una posició crítica i en un moment en què el corrent general és el contrari.

Els meus arguments són simples: Catalunya continua necessitant, més que mai, una força de centre-esquerra amb una implantació que va des d’aquells que s'identifiquen amb posicions quasi sobiranistes fins als que estan còmodes amb l'actual nivell d'autogovern. No m'agraden les receptes neoliberals que volen aprofitar la crisi per debilitar al màxim l'Estat del Benestar. Prefereixo que Catalunya s'assembli a Baviera, un cantó suís o Califòrnia que a Flandes, Irlanda o Kosovo. La desaparició del PSC com una gran força política a Catalunya ens acostaria inexorablement a la situació d'aquests països.

El PSC no guanyarà, i als seus dirigents els està ben empleat. Però segueix sent una força política necessària a Catalunya. Si no existís caldria inventar-la.

CIU es la dreta independentista

Des del PSC aquests dies ho hem dit molt clar NI SOM DE DRETES, NI SOM INDEPENDENTISTES! Curiosament, ciu, que aspira a governar si que es la dreta i si que són independentistes! Per valorar les avantatges de ser independentista es tindria que fer un debat ampli i segurament no convenceriem a ningú dels avantatges ni dels inconvenients! En canvi, ser de dretes vol dir no està a favor de les polítiques socials i per tant defensar models lliberals com els que s'estan aplicant al Regne Unit, França o Alemanya... i que es basen en reduir la despesa social, per tant els serveis i en definitiva en dismininuir la igualtat d'oportunitats... Si teniu 5 minuts... llegiiu aquest article del professor Vicenç Navarro que no us deixarà indiferents i sobretot obriu aquest link!

Aquest Article ha estat publicat per Vicenç Navarro a la revista digital SISTEMA, 19 de novembre de 2010 i analitza la situació política a Catalunya una setmana abans de les eleccions autonòmiques del 28 de novembre, assenyalant els mèrits i demèrits de les alternatives possibles, depenent del resultat electoral. L’article analitza en detall a la dreta nacionalista catalana (CiU) que, tot i ser diferent en les seves arrels històriques i en el seu estil i cultura a la dreta espanyola, és semblant en les seves polítiques econòmiques i socials a les presentades per tal dreta. L’article assenyala que la preferència existent en cercles socialistes espanyols (inclòs en el govern Zapatero) per aliar-se amb CiU en lloc de amb ERC, es basa (a més d’una simpatia pel liberalisme de CiU) en un desconeixement del que és i significa CiU a Catalunya i a Espanya. L’article també assenyala alguns dels errors del Tripartit, encara que el seu exercici ha estat més positiu que negatiu durant el seu mandat.

ARTICLE: "Las próximas elecciones autonómicas en Cataluña del 28-11"

Cuando el Presidente de la Generalitat de Catalunya, José Montilla, dijo recientemente que aunque el PSC sumara mayoría con los otros dos partidos que han constituido el gobierno de la Generalitat hasta ahora, es decir, ERC (Esquerra Republicana) e ICV-EUiA, no reconstruiría el gobierno tripartito, se oyó una ola de respiro, no sólo en la Moncloa, sede del gobierno socialista, sino también en amplios sectores del socialismo español. Y no sólo del presidente Zapatero, sino de varios dirigentes del PSOE, quienes alabaron tal pronunciamiento.
Tengo que admitir que tal respuesta me sorprendió, pues aquellos que se alegran de que no se restituya el tripartito de nuevo, están celebrando que no vaya a haber de nuevo un gobierno de izquierdas en Catalunya, pues no hay ninguna otra posibilidad de que las izquierdas gobiernen en Catalunya si no es sumando los escaños parlamentarios pertenecientes a estos tres partidos de izquierda, es decir, PSC, ERC e ICV-EUiA, los tres mayores partidos de izquierda en Catalunya. Por lo visto, tales voces prefieren que se constituya un gobierno socialista en alianza con CiU a que se reproduzca el tripartito. Esta preferencia parece basarse en dos hechos. Uno es que tales voces se encuentren más cómodas con las políticas económicas, fiscales y sociales de CiU que con las políticas económicas, fiscales y sociales del gobierno tripartito. Esto aplica en especial al equipo económico del gobierno socialista español, de clara sensibilidad liberal.
Pero otro hecho es la percepción equivocada de que CiU no es independentista, con lo cual se tranquilizan, pues consideran que el hecho de que ERC (un partido explícitamente independentista) estuviera en el gobierno tripartito ha creado grandes tensiones a nivel de España, que han sido capitalizadas por el nacionalismo reaccionario del PP, poniendo al PSOE a la defensiva. Comprendo, pero no comparto, esta lectura basada en un escaso conocimiento de lo que es y significa CiU en Catalunya y en España. El hecho de que la derecha dominante en España sea el PP (una derecha que, debido a sus orígenes históricos y a sus posturas frecuentemente ultraderechistas, no es homologable a la mayoría de la derecha europea) explica que sectores de las izquierdas gobernantes definan a CiU como un partido de centro.
CiU, sin embargo, es un partido de derechas, y es el mayor partido de las derechas en Catalunya, donde el PP no es un partido mayoritario sino minoritario. CiU es una coalición de dos partidos, CDC y Unión Democrática, que tienen sensibilidades distintas. El CDC es liberal (en realidad, neoliberal), perteneciente a la Internacional Liberal, y Unión es democracia cristiana (perteneciente a la misma familia política europea que el PP).Y tal coalición está hegemonizada por CDC, que ha sido siempre independentista, aunque es parte de su carácter y personalidad jugar a las ambivalencias. Pero, por fin, Artur Mas declaró, sin ambigüedades, que él mismo está a favor de la independencia, en el reciente programa “Tengo una pregunta para usted” de TVE. De ahí que en el panorama actual, preferir a CiU sobre ERC para establecer un gobierno en Catalunya, sería preferir a un partido de derechas que, en la práctica, presionará para alcanzar la independencia (y que sería probablemente la fuerza mayoritaria en el gobierno de la Generalitat) a un partido minoritario independentista y que, además, es de izquierdas. CiU ha apoyado todas las políticas fiscales, económicas y sociales regresivas propuestas por el gobierno Aznar en las Cortes Españolas, que han afectado negativamente el bienestar social de las clases populares de España, incluyendo las de Catalunya. Gobernó con el PP durante el periodo 1996-2000, apoyando también las políticas del gobierno Aznar durante el periodo 2000-2004. No así ERC.
Naturalmente que sería preferible que las izquierdas no independentistas tuvieran mayoría por sí solas. Pero PSC e ICV-EUiA no sumaron ni sumarán mayoría. Preferir que los socialistas se aliaran con CiU en lugar de con ERC es anteponer sus prejuicios (basados en un conocimiento erróneo de la realidad catalana) a los intereses de las clases populares de Catalunya y, por cierto, también de España. ERC ha votado a favor de la mayoría de las medidas progresistas en las Cortes Españolas, no por ser independentista, sino por ser de izquierdas. Nunca voté a ERC, ni pienso votarlos, y si hubiera un referéndum por la independencia en Catalunya, votaría en contra. Pero prefiero más a ERC que a CiU. Y lo hago porque mi mayor compromiso es con el bienestar de las clases populares, no sólo de Catalunya, sino de toda España.
EL IMPACTO DE CiU EN CATALUNYA
CiU fue el partido gobernante de Catalunya durante veintitrés años y es, en parte, responsable de que Catalunya en el año 2003 (cuando terminó su mandato) tuviera uno de los gastos públicos sociales por habitante más bajo de la UE. Durante tal mandato priorizó las políticas públicas a favor de reforzar la identidad nacional catalana (estableciendo instituciones propias como los Mossos de Escuadra, Televisión y Radio públicas de la Generalitat de Catalunya, y otras instituciones) y a favor de los servicios privados (tales como sanidad y educación privada concertada) a costa de la subfinanciación de los servicios públicos. No hay plena conciencia en España del retraso del estado del bienestar catalán, que CiU atribuyó al déficit fiscal, es decir, a que Catalunya recibía del estado central menos fondos de los que le correspondían (incluso después de haber contribuido a los fondos de solidaridad) por el nivel de desarrollo económico que tenía Catalunya y la carga fiscal que tenía. Este déficit existe y responde a una realidad, y su negación, acusando a Catalunya de insolidaria, egoísta, y otros epítetos que utiliza la derecha española, ha creado una gran frustración en amplios sectores de la población catalana, que ha beneficiado electoralmente a CiU que se ha presentado como la defensora de Catalunya. Tal déficit existe, como lo ha reconocido el propio gobierno Zapatero. Según el Instituto de Estudios Fiscales del Ministerio de Economía y Hacienda, tal cantidad responde a un 6.55% del PIB de Catalunya. Ahora bien, asignando la mayor cantidad de estos recursos al estado del bienestar en Catalunya, éste tendría 965 euros per cápita más de lo que tiene, una cantidad importante, pero insuficiente para corregir el enorme déficit de gasto público social por habitante que Catalunya tiene con el promedio de la UE-15, que es de 2.735 euros. Este enorme déficit se debe al escaso ingreso de fondos al estado, al cual han contribuido los recortes de impuestos llevados a cabo por el PP (1996-2004) con el apoyo de CiU (y por el PSOE en la época 2004-2008). De esto, como es de esperar, CiU no habla nunca aunque tales políticas han sido la causa del déficit estructural del estado español (el 50% del déficit estructural actual del estado español se debe a la reducción de ingresos debido a la crisis económica, 40% a la reducción de impuestos durante todos estos años, y sólo un 10% a los incrementos de gastos públicos, sobre todo en seguro del desempleo, que han actuado como estímulo económico).
Estos déficits de gasto público social se han corregido sustancialmente durante el periodo tripartito (ver “Comparación de la evolución del gasto público social en Catalunya: periodo CiU vs Tripartito”, y “La campaña mediática contra el Tripartito en Catalunya (y en España), en www.vnavarro.org). Pero tales correcciones se han visto oscurecidas, cuando no ocultadas, por el debate del Estatut de Catalunya, que ha sido utilizado electoralmente por CiU para desacreditar al gobierno central y al gobierno tripartito de la Generalitat de Catalunya, con la ayuda de los medios públicos catalanes (TV3 y Catalunya Ràdio) que, con notables excepciones, han continuado dominados por un pensamiento nacionalista (cercano al independentismo) y neoliberal. Ejemplos de esta campaña de descrédito en los medios públicos hay miles. Una voz representativa fue Pilar Rahola (que ha escrito una biografía acaramelada de Artur Mas, candidato a la Presidencia de la Generalitat por CiU), que tiene un enorme protagonismo en el espacio mediático de TV3 (además de su columna diaria en La Vanguardia, el diario más anti-tripartito de Catalunya, conocido coloquialmente como Masguardia). Al día siguiente de que el Tribunal Constitucional anulara elementos importantes del Estatut, Pilar Rahola escribió que tal anulación era una muestra de que “España no nos quiere”, identificando al Tribunal Constitucional con España, e ignorando maliciosamente que las Cortes Españolas, representantes del pueblo español, habían aprobado por gran mayoría todo el Estatut. Un tanto semejante ocurre con Joan B. Culla, el tertuliano más utilizado por TV3 y Catalunya Ràdio (que Gramsci definiría como el intelectual orgánico del “pujolismo”) que constantemente, a través de su columna en El País (edición catalana), selecciona citas de la derecha y ultraderecha españolas como representativas de España, olvidando maliciosamente otras citas de otros españoles que cuestionan las anteriores. Y como no, el ultraliberal Sala i Martín, claramente promocionado por TV3 (y que en su día comparó el gobierno tripartito con la dictadura del Norte de Corea) presenta constantemente al tripartito como un desastre, ignorando que tal gobierno ha sido, entre otros hechos, el que ha aumentado más el gasto público social por habitante en la historia de Catalunya, modernizando su estado del bienestar. Las estridencias y manipulaciones de datos de este ultraliberal independentista, son bien conocidas en Cataluña (y en EEUU, por cierto). El locutor de TV3, Jaume Barberá, pujolista acérrimo, que le promocionó (a Sala i Martín) en TV3 en sus orígenes, dedicó su programa “Singulars”, dos días antes de la Huelga General, a atacar a los sindicatos y promocionar una postura neoliberal anti-clase trabajadora. Y así un largo etcétera. Catalunya tiene sus Jiménez Losantos, lo que ocurre es que son mucho más sofisticados que tal locutor.
LA EXPERIENCIA DEL GOBIERNO CiU
CiU cuando gobernó lo hizo en términos muy parecidos a lo que fue la democracia cristiana italiana, la cual se estableció a base de unas redes clientelares a lo largo del territorio italiano, con unos comportamientos caciquiles que reflejaban una corrupción generalizada. CiU no es la democracia cristiana italiana, pero tiene algunos elementos comunes con ella. Ni que decir tiene que grandes sectores de tal partido son ajenos a prácticas corruptas, y la mayoría de su electorado conservador estaba, y continúa estando, motivado por razones ideológicas afines al ideario nacionalista conservador catalán, meritorio de ser debatido y estar presente en la sociedad catalana. Pero el equipo dirigente de CiU, sin embargo, sí que ha estado imbuido en una cultura clientelar que incluyó, frecuentemente, casos de corrupción. CiU, ha utilizado la bandera catalana –la patria catalana, la definían- para fines financieros partidistas y personales. La acusación de Pasqual Maragall, Presidente del Primer Tripartito, a la dirección de CiU, entonces liderada por Artur Mas, de que la Generalitat convergente había exigido el pago de un 4% a sus proveedores privados para fines del partido, estaba basada en un hecho real. El único error es que la tajada, en realidad, fue en muchas ocasiones incluso mayor. El caso Palau de la Música (instrumentalizado por CiU) muestra el grado de corrupción al que se llegó en la financiación de aquel partido y sus fundaciones. Y el caso ADIGSA, en el que está involucrado el nº 2 de Artur Mas, el consejero Felip Puig, es otro caso de los muchos que se conocen en Catalunya. El que fue Consejero de Economía del gobierno CiU, Macià Alavedra, y el vicesecretario general de Presidencia de la Generalitat, Lluis Prenafeta, ambos estrechos colaboradores de Jordi Pujol en los gobiernos CiU fueron detenidos en otra operación anti-corrupción (para beneficio personal) que se desarrolla en Barcelona, dirigida hasta hace poco por el Juez Baltasar Garzón, predeciblemente un juez muy impopular en círculos de CiU. Y el padre del candidato Artur Mas, Artur Mas Barnet, es uno de los defraudadores fiscales descubiertos en la operación Jade Limusina del Fiscal Anticorrupción que investiga una fuga de capitales (2 millones de euros en el caso de este señor) a través del Banco LGT de Liechtenstein.
Por otra parte, Unión Democrática es la rama política de la Iglesia catalana, una iglesia profundamente conservadora, aunque no reaccionaria como lo es la Iglesia española. Durán i Lleida, hostilmente anti-tripartito ha acusado al gobierno catalán de ignorar las familias, ocultando que tal gobierno ha dedicado cuatro veces más recursos (transferencias públicas y servicios públicos) a las familias en Catalunya que el gobierno CiU en un periodo de tiempo comparable (últimos ocho años de su mandato). La falta de rigor en las declaraciones de la dirección de CiU sólo queda sobrepasada por las de Alicia Sánchez Camacho, candidata del PP de Catalunya cuyo catastrofismo es su carácter definitorio (la última intervención electoral del tal candidata ha sido hacer un videojuego en el que se eliminan (¿asesinan?) a los inmigrantes ilegales y a los independentistas).
Las críticas de Durán i Lleida al Tripartito reflejan una falta de comodidad por parte de la Iglesia catalana hacia la redefinición de la unidad llamada familia por parte del tripartito, expandiendo para incluir otras familias además de la familia tradicional. Unión Democrática parece considerar familia sólo la versión que incluye al hombre en el trabajo, la mujer en casa, cuidando de los niños y de los ancianos. La inauguración de la Basílica de la Sagrada Familia por el Papa reflejó la visión de la familia que tiene la Iglesia catalana. La única vez que aparecieron mujeres en las solemnidades religiosas fue cuando cuatro monjas aparecieron para lavar el suelo y limpiar la mesa donde aparecería más tarde el hombre pontífice. Esta Iglesia está ahora indignada y junto con los fundamentalistas nacionalistas (estimulados por el comportamiento del Tribunal Constitucional y las siempre presentes voces jacobinas en el panorama español) están muy movilizados, causa del pronóstico favorable a CiU en las encuestas.
El electorado de izquierdas, sin embargo, está muy desmovilizado, resultado primordialmente de las políticas de austeridad desarrolladas por el gobierno Zapatero, enormemente impopulares, y que afectan en su desánimo, primordialmente al PSC, pero también a ERC e ICV-EUiA, pues al gobernar conjuntamente en coalición, les afecta también, por mucho que sus políticas económicas, fiscales y sociales sean diferentes. El equipo económico del gobierno PSOE está dañando al tripartito, y de no cambiar, afectará muy negativamente a la totalidad del socialismo español.
Subrayar esto, que es evidente, no implica que el tripartito no cometiera errores, y uno de los mayores fue el no cambiar los medios públicos TV3 y Catalunya Ràdio, permitiendo la promoción de la conocido costra nacionalista y neoliberal continuadora del pujolismo anterior. Y ello fue primordialmente debido a la influencia de ERC (y su alianza con CiU en el consejo rector de tales medios) y que significó un gran error, pues en su ansia (legítima) de promocionar el independentismo, mantuvo a aquellos equipos heredados de la época anterior, que reprodujeron la versión conservadora neoliberal que ha beneficiado a CiU. Este ha sido uno de sus mayores errores, pues la dimensión social –el mayor éxito del tripartito- apenas ha sido visible mediáticamente. Pero el mayor problema negativo desmovilizador ha sido la crisis y la respuesta errónea a la crisis llevada a cabo por el gobierno Zapatero. El PSC debería haberse distanciado de tales políticas.
Por otra parte, PP y CiU fueron los mayores responsables de las políticas que incubaron la crisis en Catalunya y en España (tales como la reducción de impuestos), continuadas algunas de ellas por el gobierno PSOE. La sustitución del tripartito por uno hegemonizado por CiU y más tarde por PP-CiU en España, representará el ataque frontal más acentuado que habrá visto el estado del bienestar catalán y español. Su propio pasado (la experiencia del gobierno CiU y PP) y las propuestas que han hecho (bajar impuestos y reducir el gasto público, así como desregular todavía más el mercado del trabajo) son las medidas que llevarán a una situación que dañará todavía más a las clases populares de Catalunya y de España.

Volem ser Irlanda?

Perquè ciu no diu la veritat i ens explica que ens vol portar a la ruïna!? Per si us queda algun dubte... llegiu aquest article del professor Vicenç Navarro publicat en el diari digital elPlural avui dilluns.

Abans de llegir l'article us serà útil llegir l'extracte del llibre "Democràcia a sang freda" d'en David Madí: "Sostinc que Catalunya ha d’observar el miracle econòmic irlandés amb molta atenció, perquè ensenya el camí de com un país pot trovar, en l’adaptació a la globalització, no només la seva supervivencia, sinó fins i tot un grau de prosperitat i modernitat sorprenents.
Avui, la terra d’Oscar Wild, James Joyce, Samuel Becket, Bernard Shaw i Francis Bacon és el país més ric de la Unió Europea. Irlanda té la renda per capita més alta de la Unió, junt amb Luxemburg, i la quarta del món, amb un atur estrictament tècnic per sota del 5%, també él més baix de la Unió Europea, el deute públic clavat per sota del 30%, una de les taxes de natalitat més altes d’Europa, amb una estructurad’edat rejovenida, una societat moderna, una economía oberta i imbricada en la globalització. Després de segles de retard, gana i dependencia política, els irlandesos han recuperat l’autoestima i l’orgull nacional. Fins i tot han projectat lideratges culturals a escala mundial, com és el cas del grup musical U2, probablement el més influent actualmente. El “tigre cèltic”, com és coneguda Irlanda des dels anys noranta, ocupa la vuitena plaça en l’índex de desenvolupament humà elaborat per l’ONU. El “tigre”, doncs, es trova clarament en una espiral positiva, i la resolución complicada i lenta del conflicto de l’Ulster, amb l’establiment recent del Govern de coalició entre unionistes i el Sinn Féin, encara li fa augmentar les expectatives. Segur que no li falten problemes, com a totes les societats occidentals, però sens dubte constitueix un nou referent per a un país com Catalunya."

ARTICLE DE VICENÇ NAVARRO: "Irlanda, el modelo neoliberal de CiU (y del PP)"

Este artículo muestra las características del modelo liberal de desarrollo económico y social seguido por la coalición conservadora-liberal que ha gobernado Irlanda por muchos años y que ha conducido a una de las mayores crisis que hayan ocurrido en la UE. Un interés de este análisis es que tal modelo había sido repetidamente puesto como ejemplo a seguir por los dirigentes de CiU (Artur Mas, Duran i Lleida, y David Madí) así como del PP (Mariano Rajoy), justificando sus propuestas liberales que, como Irlanda ha mostrado, dañarían enormemente las clases populares de Catalunya y de España.
Tal como ha mostrado Jordi García Soler en las páginas de El Plural (CiU y “su modelo económico irlandés”. 18.11.10) Irlanda ha sido durante estos últimos años el modelo sobre el cual se han inspirado las políticas económicas y sociales de CiU, una coalición de un partido liberal (en realidad neoliberal), CDC, y un partido democratacristiano, Unión Democrática. Artur Mas, el presidente de CiU y candidato de tal coalición a la Presidencia de la Generalitat, escribió que Irlanda es un país pequeño, que “anda por la vía de la calidad y de la excelencia, más que Cataluña”. David Madí, otro dirigente de CiU, considerado como uno de los ideólogos del CDC, también escribió que “Catalunya debía observar el milagro económico irlandés con mucha atención, porque enseña el camino de cómo un país puede encontrar, en la adaptación a la globalización, no sólo su supervivencia, sino incluso un grado de prosperidad y modernidad sorprendentes”. Y recientemente Duran i Lleida se refirió a Irlanda como el punto de referencia para el desarrollo de Catalunya (todas estas citas provienen del artículo de Jordi García-Soler). Tales alabanzas responden, entre otros factores, a lo mucho que tiene en común CiU con la coalición neoliberal-cristianodemócrata que ha gobernado Irlanda por muchos años. Y para acentuar todavía más las similitudes entre la coalición conservadora neoliberal irlandesa y la catalana, ambas coaliciones se caracterizan por un nacionalismo conservador católico, detrás del cual existe un poderoso entramado de poderes financieros y económicos que lo promueven.Es interesante observar que mientras que el fundador de CiU, Jordi Pujol, había llegado a considerar a Suecia (el prototipo socialdemócrata) como punto de referencia para CiU (aunque pocas de las políticas llevadas a cabo por su gobierno podrían haberse definido como socialdemócratas), su sucesor y máximo dirigente de CDC, así como Duran i Lleida, el máximo dirigente de Unión Democrática, hayan hecho ambos referencia a Irlanda como el modelo de desarrollo de la economía catalana (y en cuanto a miembros de las Cortes Españolas, también de la economía española).Joan B. Culla, el intelectual más visible mediáticamente del pujolismo, criticaba (en su columna del doce de noviembre último, en El País de Catalunya), a los socialistas catalanes por haber señalado los grandes cambios que CiU había experimentado durante los años de su existencia, mostrando que Artur Mas, el candidato de CiU a la presidencia de la Generalitat de Catalunya, era muy distinto de Pujol, presidente de la Generalitat durante veintitrés años. Culla niega tal diferencia, celebrando la coherencia y continuidad de CiU en sus mayores postulados, aún cuando –según él- han variado en su expresión a lo largo del tiempo. Por lo visto, Joan B. Culla no sigue la literatura económica o no conoce la diferencia entre Suecia e Irlanda. Pero la variación en la narrativa ha sido sustancial, aunque la etapa socialdemócrata de CiU (si es que alguna vez existiera) fue muy breve. Pero como es característico de Joan B. Culla, además de envolver sus tesis con gran cantidad de sarcasmos, se centra predominantemente en las relaciones Catalunya-España, concluyendo –como independentista que es- que nada es posible de hacer ya dentro de España. Presenta su postura favorable a la independencia de Catalunya, como la única vía posible, sin preguntarse qué haría el gobierno CiU en una Catalunya independiente, pues el que tomara a Suecia o a Irlanda como modelos para Catalunya tiene una enorme relevancia para el bienestar y calidad de vida de la población en Catalunya.
La coalición conservadora-neoliberal que gobierna Irlanda Irlanda ha estado gobernada durante muchos años por una coalición de un partido liberal y un partido conservador demócrata-cristiano y, también como CiU, de clara ideología nacionalista católica. El profundo conservadurismo y la gran influencia de la Iglesia en Irlanda explican que hasta 1995 el divorcio no fuese legal en aquel país. Y todavía hoy continúa siendo ilegal (excepto en caso de enfermedad física y biológica, aunque no mental, de la madre). Existe una intolerancia religiosa hacia otras religiones y hacia grupos laicos que, comprensiblemente, éstos definen como asfixiante.Su ideología liberal (en realidad neoliberal) explica que desde 1997, el gobierno irlandés haya aplicado políticas públicas de claro corte neoliberal. En realidad, el Fondo Monetario Internacional y el Banco Central Europeo (los guardianes de la ortodoxia neoliberal), habían presentado durante todos estos años a Irlanda como un modelo a seguir. Irlanda era el discípulo aventajado de la escuela neoliberal patrocinada por el FMI y el BCE. Ha sido durante todos estos años el país con menos impuestos (los impuestos sobre el capital, (corporate taxes) son sólo un 12.5%, los más bajos de la UE, (cuyo promedio es 24%); el gasto público (incluyendo el gasto publico social) es el más bajo de la UE-15 (el gasto público social, que cubre todas las transferencias públicas, como las pensiones, y los servicios públicos del estado del bienestar como sanidad, educación, servicios sociales, y otros es el más bajo de la UE-15, un 18% del PIB, comparado con el 28% del promedio de los países de la UE-15, y el 21% de España); la privatización de los servicios públicos ha sido la más acentuada en el UE-15 (la Iglesia Católica, gestiona gran número de centros educativos, escuelas y centros sanitarios, todos ellos muy subsidiados por el estado) y el mercado de trabajo es el más desregulado (es facilísimo despedir a un trabajador); la banca es poderosísima (recibiendo las ayudas más sustanciales del Estado, en la UE-15). Éste era el modelo neoliberal promovido por el FMI y por el BCE (y también, aunque en menor medida, por la Comisión Europea), y que CiU consideró y continúa considerando (hasta hace muy poco) su modelo económico y social.Resultado de estas políticas, las desigualdades sociales son también de las más elevadas de la UE-15, junto con España, Grecia y Portugal. Su Coeficiente de Gini, que mide las desigualdades de renta de un país, muestra que tales desigualdades son muy acentuadas. El Gini de Irlanda es incluso peor que el de Catalunya y el de España (que también se caracterizan por unas grandes desigualdades, un bajo gasto público, una política fiscal muy regresiva y un gasto público social bajo). Todos estos indicadores reflejan el enorme poder de clase y grupos dominantes, centrados en un entramado de bancos y grandes empresas que dominan, junto con la Iglesia, la cultura política y mediática de Irlanda. Según Paula Clancy, Directora del conocido centro de estudios Action on Social Change (TASC) de Irlanda, treinta y nueve individuos controlan la vida económica y financiera del país a través de múltiples nombramientos en varios comités de dirección de las cuarenta compañías más importantes, que representan ¾ partes de las grandes empresas del país. El centro de este grupo de poder es la banca que, junto con las inmobiliarias y la construcción, ha constituido un complejo, que ha sido el centro de desarrollo económico de Irlanda (tal como también ha ocurrido en España). Este complejo, junto con las empresas extranjeras que se han desplazado a Irlanda atraídas por los bajos impuestos, bajos salarios y bajo gasto público, han sido las bases del “milagro de crecimiento económico y creación de empleo” en aquel país. Como en España, el crecimiento se basaba, en gran parte, en una gran actividad especulativa (las inmobiliarias), bajos salarios y bajos impuestos del capital, con una enorme pobreza de su estado del bienestar.Como en España el crecimiento económico fue muy elevado durante muchos años, lo que explica que se convirtiera en el modelo que el FMI y el BCE mostraban como ejemplo de la eficacia de las políticas que Irlanda había seguido (disminución de impuestos, sobre todo de las rentas del capital y rentas superiores, privatizaciones, moderación salarial, desregulación del capital financiero, y otras medidas pertenecientes al ideario). Tales políticas eran las que habían producido el “milagro neoliberal”. Partidos conservadores-liberales (como CiU) mostraron también su apego a tales políticas, refiriéndose a Irlanda como muestra de la bondad del neoliberalismo.
La crisis actual y su respuesta Esta situación paró en seco cuando llegó la crisis en el año 2007. Pero incluso en aquel momento, Irlanda fue el alumno más obediente de la escuela neoliberal. Respondió a la crisis siguiendo los dictados del FMI y del BCE. Ningún país siguió tales instrucciones con mayor docilidad. Juan Torres ha resumido muy bien en su artículo “Irlanda como ejemplo” (Sistema. 19.11.10) las medidas que aquel país tomó para salir de la crisis. Redujo un 20% el sueldo de los empleados públicos, redujo un 10% las prestaciones sociales, redujo el gasto público en sanidad y educación, privatizó todavía más los servicios públicos y tomó otras medidas que el mundo financiero y empresarial habían estado deseando hacer desde hacia mucho tiempo.Estas medidas fueron acompañadas por medidas de apoyo público a los bancos (la ayuda más masiva en la UE-15), intentando no sólo evitar sus pérdidas, sino también garantizar los depósitos. Debido al descenso de las rentas de trabajo como porcentaje del PIB (que eran ya, antes de la crisis, las más bajas de la UE-15), hubo un bajón en la capacidad adquisitiva de la población creando un gran endeudamiento privado. Por otra parte, la bajada de fondos del estado (resultado de las bajadas de impuestos) supuso un gran endeudamiento del estado. Sumando deuda privada y deuda pública, la deuda total representa hoy en Irlanda el 700% del PIB del país, una cifra astronómica. La gran mayoría de esta deuda la poseen bancos británicos, 42.000 millones de euros, los bancos alemanes 46.000 millones y los bancos franceses, 21.000 millones. La imposibilidad de que Irlanda pague la deuda privada y pública puede crear un problema gravísimo para el sistema financiero europeo. De ahí la “ayuda” a Irlanda por parte del BCE y del Fondo de Ayudas establecido por la UE, que tiene como objetivo asegurar que los bancos alemanes, franceses y otros reciban el dinero prestado.La mezcla de disminución de ingresos al estado (debido al colapso económico y disminución de impuestos) y aumento de las ayudas públicas del estado irlandés a los bancos ha disparado el déficit (32% del PIB) y la deuda pública, sin que aquellas medidas hayan logrado su objetivo de estimular la economía. En realidad, se consiguió lo opuesto. Estas medidas de austeridad crearon un desplome de su PIB, de nada menos de un 11%, habiéndose colapsado la demanda interna y la inversión.Frente a esta situación le quedan dos alternativas a Irlanda. O salir del euro y recuperarse a base de bajar el precio de la nueva moneda o pedir ayuda al FMI y al BCE, lo cual aumentaría más las medidas de austeridad que han llevado a Irlanda al desastre. Ambas instituciones han recomendado mayores recortes del gasto público, mayores recortes de empleo público y recortes del salario mínimo. Esta es la situación del modelo neoliberal de CiU, resultado de la aplicación de las políticas de austeridad que está proponiendo: bajada de impuestos, reducción del gasto público, reducción del empleo público, reducción (la llaman moderación) salarial, privatización de los servicios públicos y otras medidas neoliberales.
Últimas reflexiones Resultado del desastre de tal modelo, uno esperaría varias respuestas. Una es que la coalición conservadora neoliberal irlandesa, así como el FMI y el BCE pidieran perdón al pueblo irlandés por haberles impuesto unas medidas que han perjudicado y continuarán perjudicando enormemente a la población irlandesa. Y que, aprendiendo de lo sucedido, cambiaran sus propuestas 180º, favoreciendo la expansión del gasto público como manera de salir de la crisis. Tal esperanza es inútil porque no cambiarán. En el mundo de los dogmas, la fe nunca se pierde, aunque el coste humano sea enorme.La otra respuesta que uno esperaría es que CiU admitiera que las propuestas inspiradas por “el milagro irlandés”, tales como reducción de impuestos, privatización de los servicios públicos, reducción del empleo público, desregulación del mercado de trabajo (en Catalunya y España, que tienen uno de los gastos y empleo público más bajos de la UE-15, y también el menor porcentaje de impuestos sobre el PIB) no son las más adecuadas para salir de la crisis, cambiando también 180º sus propuestas, proponiendo un aumento del gasto público y del empleo. CiU no lo hará porque los intereses de clase que representa se opondrán a tal cambio.Y la tercera esperanza que queda es que los mayores medios de información y persuasión en Catalunya hubieran hecho alguna observación, informando al público de que el modelo de CiU ya se ha experimentado en Irlanda, convirtiéndose en el mayor desastre de la UE. Pero esto hubiera sido esperar también demasiado de tales medios.

Higini Clotas a Centelles

Aquest diumenge 21 de novembre Higini Clotas serà a Centelles en el miting que el PSC Centelles farem al municipi. Si vols saber tot el que ha fet el govern que presideix en Montilla a Centelles, vine que t'ho explicarem!

L'acte que es farà al Casal Francesc Macià de Centelles a les 12h comptarà amb la presència de l'alcalde de Centelles Miquel Arisa i els candidats al Parlament Higini Clotas, Flora Vilalta i Josep Paré.

Pels que no conegueu l'Higini (Barcelona, 1947), dir-vos que seria el millor president del Parlament que Catalunya pot tenir ja que es diputat des de la primera legislatura i per tant una persona molt valorada en l'àmbit polític i parlamentari. Resumida la seva biografia es:

Diputat al Parlament de Catalunya per la circumscripció de Barcelona. Vicepresident primer de la Mesa. Ha cursat estudis d’arquitectura tècnica a l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona (ETSAB).
Va ser director literari. En aquest àmbit ha estat director de l’editorial DOPESA (1978-1980) i director i editor tècnic de les col·leccions «Conocer» i «Temas Universitarios». És membre del patronat fundador de la Fundació Rafael Campalans. Afiliat a la Unió General de Treballadors (UGT). Membre fundador del Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE), n’ha estat secretari d’estudis i documentació (1978-1980), secretari nacional (1980-1982), secretari de l’àrea de política parlamentària (1982-2000) i secretari de l’àrea de l’Estatut i Lleis Bàsiques de l’Executiva Nacional (2000-2004). Va ser membre del Comitè Federal del PSOE i membre de la Comissió Executiva del Partit dels Socialistes de Catalunya (1978-2004). Actualment és el President del Consell Nacional del PSC.
Diputat de la I, la II, la III, la IV, la V, la VI, la VII i la VIII legislatures (1980-2008), va ser portaveu del Grup parlamentari Socialista (1984-1999) i des de les tres últimes legislatures ocupa el càrrec de vicepresident primer del Parlament.

Som una nació

Aquesta foto ens la varem fer ahir en el miting central de la campanya del PSC Osona els 3 candidats d'Osona a la llista al Parlament. Un miting, que pels que no hi ereu, us puc assegurar que ha estat un dels millors mitings que he estat.
Pel PSC Osona, tenir tres representants a les llistes es important, perquè demostren la bona tasca que s'està fent a la comarca i que amb rigor i tenacitat estem treballant des dels municipis per consolidar el projecte socialista a la comarca i garantir que les polítiques socials estiguin garantides a la nostra comarca.
Per poder realitzar aquesta tasca es important tenir representació parlamentària i, en aquest sentit, es interessant recordar que la Flora Vilalta va al número 23, que es el millor lloc que ha tingut el PSC Osona i que ens permet pensar que podem tenir la diputada assegurada i, per tant, que podrem continuar treballant des del Parlament per la comarca i pels municipis d'Osona. Tot i així, per tenir la diputada assegurada necessitem el teu vot i, en definitiva, la teva confiança!
Jo evidentment estic convençut i penso que encara hi ha molta gent indecisa que dubte si anar a votar, o no? i si va a votar a qui vol votar...? ja que no ens enganyem... per molta gent, aquestes eleccions, tot i la trascendència que tindran molta gent li costa esta animat per exercir el seu dret a vot. I bé... de motius en podeu trobar molts a la web del presidentmontilla.cat i, fins i tot, podeu buscar que proposa el psc en el nostre programa electoral... pero si realment us voleu convencer... mireu i escolteu el que ahir va dir la Montserrat Tura a Vic!
Per mi, el miting d'ahir, serà recordat per un dels millors mitings del PSC a Osona i un dels millors discursos de la Montserrat Tura.
Us enganxo la noticia de la vanguardia: "No permitiremos que una sentencia del Tribunal Constitucional ponga en duda que somos una nación", ha afirmado la número dos de las listas del PSC al Parlament, Montserrat Tura, durante un mitin en Vic, en el que ha exhibido la cara más catalanista de su partido"Somos una nación, lo diremos bien alto", ha subrayado Tura, que ha asegurado que su formación "no renunciará" a la defensa de las libertades nacionales de Catalunya. La consellera de Justicia ha recordado que Catalunya es una tierra de acogida y que está formada por personas venidas de todas partes que "generación tras generación han ido configurando este paisaje".Es precisamente porque Catalunya está formada por ciudadanos de procedencias diversas, que el PSC "persigue a los delincuentes i no a los diferentes". "No perseguimos a los diferentes porque también nosotros somos venidos de todas partes, porque Catalunya entera es venida de todas partes, y si alguna cosa hemos hecho es aprender a querer esta tierra y no permitiremos que una sentencia del Tribunal Constitucional ponga en duda que somos una nación", ha señalado.

Montserrat Tura a Vic

Aquest dijous la Montserrat Tura serà a Vic a l'acte central de campanya del PSC Osona. Un acte que el farem a l'edifici el sucre a les 20h i que comptarem amb la presència de:

- Montserrat Tura, consellera de justícia i candidata número 2 del PSC a Barcelona;

- Miquel Arisa, alcalde de Centelles i primer secretari del PSC Osona;

- Flora Vilalta, candidata al Parlament

- Josep Burgaya, portaveu del PSC i tinent d'alcalde de l'Ajuntament de Vic.

Si no has estat mai a cap miting electoral o vols conèixer les propostes del PSC no t'ho pots perdre!

Si no pots venir pero vols coneixer el programa electoral del PSC a la web presidentmontilla.cat et pots personalitzar el programa en funció de les teves inquietuds.

Cinc compromisos per Catalunya

Com sabeu, aquesta mitjanit ja estarem en campanya electoral. El President Montilla l'ha volgut iniciar a través de Twitter, demostrant així el seu compromís i la seva aposta amb les noves tecnologies i les eines 2.0 Ens ha piulat els seus CINC COMPROMISOS PER CATALUNYA. Són aquests:
1. No pactaré amb el PP, en cap circumstància. Ni un pas enrere en polítiques socials.
2. Defensaré l’Estatut, tot l’Estatut i res més que l’Estatut. No volem falses dreceres.
3. No convocaré, promouré o toleraré un referèndum il·legal i inconstitucional sobre la independència.
4. Lideraré la lluita contra la crisi amb les reformes que calguin per a garantir la recuperació econòmica.
5. Faré un Govern socialista, d’esquerres, progressista i catalanista. GARANTIA DE PROGRÉS.
Com diu el Director de Campanya, Jaume Collboni, al seu bloc, són "Cinc compromisos que resumeixen el rigor i la fermesa del President Montilla, un candidat d’idees clares, de propostes clares, que diu el que pensa i que aposta fort per les necessitats dels catalans i catalanes. Sense embuts, sense ambigüitats, sense passes enrere. Garantia de progrés, aquest és el seu compromís.
Avui comença la campanya més important de la història de Catalunya. Comencem al pavelló Itàlia de Fira de Barcelona, on el nostre candidat desgranarà els seus compromisos i continuarà explicant les seves propostes. Comptem amb tu per fer-les arribar a tothom i omplir les urnes de vots socialistes". Podràs seguir EN DIRECTE l'acte d'inici, a les 23:30, a través de WEBTV.
Pots seguir el dia a dia de la campanya a aquest web del candidat, i també a http://www.socialistes.cat/. I recorda que el hastag de twitter és #garantiadeprogres

La Gent Normal

El grup Manel va sonar molt l'any passat i una de les seves cançons està titulada: "La gent normal". La canço, que evidentment us animo a escoltar, parla d'una noia rica que vol: "Viure com ho fan els altres, veure les coses que veu la gent normal" pero el cantant pensa: "No… tu mai viuràs com viuen els altres, ni patiràs com pateix la gent normal, mai entendràs el fracàs dels altres,..." i bé, ja veieu cap on va la canço, no?
Doncs bé, en política, moltes vegades, encara que no ens ho sembli la majoria som gent normal (i per tant, amb la capacitat d'entendre els problemes dels altres), amb un passat comú a la majoria de tots nosaltres... nomès que creiem amb els serveis públics i que volem millorar el benestar de la nostra societat i per aquest motiu estem implicats, des dels nostres ideals, en els partits i en les administracions que representem.
Malauradament, la majoria de notícies sempre intenten demostrar el contrari i suposo que per això es preveu una abstenció tan elevada el 28 de novembre, al mateix temps que seran els comicis electorals amb més candidatures (que si m'ho permeteu, les qualificarè de frikis, a la majoria d'elles). A mi em sap molt greu, perquè darrera els partits, majoritàriament hi ha moltes persones que han dedicat la seva vida a treballar pels altres amb l'únic objectiu de defensar els seus ideals... Per tant, quan diuen que tots els polítics som iguals... no me'n puc esta de dir: "No és veritat!"
I bé, si voleu un bon exemple... us convido a que demà dimarts a les 20h vingueu a l'edifici el sucre a la presentació del llibre "Endreçar l'ànima" on hi haurà la consellera Marina gely que n'es la seva autora.

Ni independentista, ni de dretes

Ahir en Montilla va tornar a demostrar el sentit de l'humor que té sortint al Polonia. I a més, aquesta setmana ha estat clarament marcada per la proposta d'ajudar els joves que ni estudien ni treballen. Cada dia que passa es veu més clar qui pensa amb les persones i qui té altres interessos. Un exemple molt senzill: Perquè ciu promet desgravacions amb les mutues sanitàries? doncs perquè no creu ni amb les polítiques socials, ni amb la igualtat d'oportunitats ni amb els serveis públics!
Jo estic convençut que l'obra de govern del tripartit ha quedat eclipsada per els avenços d'autogovern que hi ha hagut i el rerafons del debat nacional que s'ha generat... pero evidentment la feina feta hi és i queda clar que el PSC no som Ni independentista, ni de dretes! pero evidentment si que volem més autogovern per Catalunya (perquè creiem amb un estat federal) i creiem amb les polítiques socials perquè som d'esquerres!

Li has vist els ulls?

Aquest divendres inaugurem l'exposició que mostra tot el procés de fer l'escultura de l'Ildefons Cerdà. Evidentment, l'exposició serà tant o més interessant que tots els detalls que amaga l'escultura i que no es veuen...

L'exposició es podrà visitar al Centre d'art el Marçó vell del 29 d'octubre al 8 de desembre els dissabtes de 18h a 20h i els diumenges i festius de 12 a 14h i de 18 a 20h.

La vida de Monti

Aquest diumenge al Liceu els socialistes Catalans hem dit PUNT I A PART. Realment, ha sigut un dels millors discursos que jo recordo del nostre president i per aquest motiu us animo a que el llegiu.

Des del PSC penso que s'està fent la millor campanya de la nostra història, i si bé es cert que han sortit campanyes interessants (i encara n'han de venir més... o sigui que estigueu atents de la web presidentmontilla.cat perquè cada setmana hi hauran noves sorpreses!! El vídeo "La vida d'en Monti" d'aquest post n'és un exemple) el que valoro més com a socialista es que es parla clar i català! I, el que no pot ser, es que amb tot el que s'ha fet en aquests 7 anys hi hagi socis del tripartit que se'n desmarquin quan amb 7 anys s'ha fet molt més que en 23 anys de ciu. I es que s'ha avançat amb tots els nivells: educatiu (a quin municipi d'Osona no s'ha posat en funcionament una nova escola, una nova escola bressol, un nou institut o s'hi han fet rehabilitacions per millorar el servei), polítiques socials (tothom parla de la dependència i que van amb demora... pero fa 7 anys existien aquests ajuts?), autogovern (que va pactar ciu amb el PP?), etc.

Evidentment estic orgullos de tot el que s'ha fet amb 7 anys i penso que ara més que mai hem d'explicar el que s'ha fet. (Per aquest motiu, des del PSC Osona, cada setmana voltem els diferents pobles d'osona explicant que s'ha fet a cada municipi i a la comarca), però el que més m'ha impactat del discurs d'avui i que hi estic plenament d'acord és: "seré President sense renunciar als meus principis!"

RESUM DEL DISCURS

El president Montilla a l’acte anomenat “Punt i a part”, acompanyat pels consellers socialistes que han format el Govern d’esquerres dels darrers 7 anys, ha afirmat: "Només seré President a partir d’un programa que asseguri la recuperació econòmica, la justícia social, la defensa i la unitat civil del poble de Catalunya i l’entesa amb els pobles d’Espanya”. Per aquest motiu, “Ara cal fer un punt i a part. Un govern catalanista i progressista ja només és possible amb un Govern socialista” perquè, segons ell, “el tripartit ha fet un gran servei, però el seu temps ha passat”, tot argumentant que “no me’n penedeixo, en absolut, hem d’estar orgullosos de la feina que hem fet, però no el reeditarem. Encara que sumem”.
I ha continuat: “Seré President sense renunciar als meus principis, sense renunciar a formar un govern coherent, pel que penso comptar amb els millors i obert a totes les persones qualificades del nostre país que vulguin participar en aquesta etapa decisiva, i a diferència d’altres no em caldrà anar molt lluny per trobar-los. Perquè molts sou aquí”.
“Ara cal un Govern socialista, presidit per un socialista, per fer possible, novament i renovadament, el projecte polític del catalanisme d’esquerres que volem i que el país necessita. Un govern per lluitar contra la crisi i defensar la justícia social, un govern per defensar l'autogovern i cercar l'entesa amb els pobles d'Espanya, on camins incerts, aventures, dreceres o passes enrere, cap ni una”. “Res ens ha de fer renunciar a la coherència que la societat catalana ens exigeix”, ha conclòs.

L'increïble Home Normal

Ha sigut un cap de setmana intens pero ja tenim el programa aprovat! Un programa realista i basat amb el coneixement del territori i de les aportacions que hi ha hagut en el debat que hem fet com a partit i que tota organització política hauria de fer per presentar-se a unes eleccions. Perquè quan els partits no fan la feina ben feta i no treballen amb rigor les seves propostes acaben essent buides i inviables de portar-se a terme o s'acaben presentant amb errors importants. Per exemple: que prosposa ciu pels joves? (doncs coses que ja s'estan fent!!) I llavors, quan hi ha propostes com les beques-salaris per fer front a la necessitat de formacio que tenen molts joves catalans, diuen que no hi ha diners!! Que passa amb la seriositat de ciu? realment tenen un projecte per Catalunya? o com molt bé diu el psc: "ARTUR MAS DE LO MISMO".
Tot i així us animo a veure el vídeo de les JSC on queda clar que a Catalunya el model de CiU està esgotat i que va demostrar no ser vàlid des del 2003 amb el canvi a un Govern liderat pels socialistes catalans i que amb 7 anys de govern ha fet més coses per Catalunya que 23 anys de CiU (que tot i estar 7 anys en l’oposició no s’ha renovat gens).

President Montilla!

Aquest dissabte varem fer la foto oficial de la candidatura del PSC per Barcelona. Realment en Montilla es va fer 4 fotos amb les diferents candidatures que hi haurà a Catalunya. Amb totes elles es mostra el treball fet per el govern que encapçala José Montilla i que es resumeix amb 2 metges, 3 mossos d'esquadra i 5 mestres nous cada dia. Nomès falta mirar que ha fet el govern de la Generalitat en els últims 7 anys... per exemple que no tenia Centelles fa 7 anys? Per veure més exemples del Canvi real que necessita Catalunya podeu visitar la web presidentmontilla.cat on s'explica de forma visual i pràctica el que ha fet el PSC per Catalunya des del govern. Per exemple: A Catalunya s'han fet 2 escoles per setmana, 5 escoles bressol cada mes, s'han doblat el nombre de Km de Metro o s'han multiplicat x 4 els vols intercontinentals que surten des de l'Aeroport del Prat, etc.

La 23 i el 66

Aquest dissabte el Consell Nacional del PSC va aprovar la llista de candidats i candidates al Parlament. Evidentment, hi ha una primera impressió que és una molt bona llista i que veient les enquestes s'ha de treballar més que mai per generar la confiança que la gent espera per poder capitalitzar el vot del progrès i la il·lusió per Catalunya. Per altra banda, i entrant amb més detall, va quedar reflexat el bon treball que estem treballant des del PSC Osona i la confiança que ens han donat oferint-nos el lloc 23 de la candidatura i donant la possibilitat de tornar a tenir (molt probablement) la Flora Vilalta com a diputada comarcal. Per altra banda, el bon treball, encara que de forma simbòlica, també queda reflexat amb la presència de dos companys de l'executiva comarcal en aquesta candidatura, que som un servidor i la Marta Moreta.

Les JSC també vam tenir la grata notícia que el nostre primer secretari, en Javi Lòpez, anirà al lloc 27 i per tant tenim moltes possibilitat de tenir representació parlamentària que és una bona notícia per les JSC perquè demostra que es treballa amb unitat i amb rigor. Finalment, la llista, amb moltes incorporacions noves, es un estimul a treballar més que mai per tenir una grata sorpresa el proper 28 de Novembre i poder aconseguir que el millor president que ha tingut mai Catalunya pugui continuar treballant des del govern per continuar avançant amb autogovern, amb infraestructures i amb polítiques socials pel bé de Catalunya.


Evidentment ser el número 66 no em dóna cap possibilitat de ser diputat en aquesta legislatura pero si que vull pensar que es el reflex del bon treball que estem realitzant els diferents companys del PSC Osona i, especialment, com estem treballant des de Centelles per fer de la nostra vila un poble on viure i conviure. Sense anar més enllà, la revista que s'ha repartit aquests dies pel municipi reflexa algunes de les actuacions realitzades amb ajut del govern de la Generalitat, que per posar exemples tangibles podriem parlar d'ajuts que han servit per: tenir una nova piscina, una nova escola bressol, tenir una nova escola, poder oferir cursos de preparació de proves d'accès a cicles formatius, tornar a tenir cicles formatius al municipi, legalitzar i urbanitzar Sant Pau, els nous accessos de la C-17, el Pla de Barris i un llarg etcètera que demostren que aquest govern ha estat al costat dels municipis i de les persones que hi viuen (mai un govern havia invertit tant en un poble ni en una comarca!).


I bé, per finalitzar el post, que millor que les paraules d'en Montilla d'aquest dissabte: "“hem escollit un gran equip: proposem gent preparada, lluitadora, honesta, d’esquerres. Catalanistes, del primer a l’últim. Perquè catalanista és el partit, el conjunt del partit. Perquè aquest és un partit d’ampli espectre. Un partit plural, amb gent preparada, honesta, capacitada, amb mèrits”. “Us demano que m’acompanyeu en aquest viatge, que siguem els màxims possibles, que impliquem el màxim de ciutadania possible, que lluiteu, que treballeu amb la mateixa convicció que jo ho faré. Treballeu, treballem. Lluiteu, lluitarem. Perquè estic convençut, no ho dubteu, que guanyarem” En definitiva José Montilla demana: “ambició i coratge, i voluntat de continuar treballant pels catalans des de l’esquerra i des de el catalanisme integrador, perquè l’alternativa és la dreta de tota la vida, la de CiU, aquells que no van dubtar mai per donar el seu vot a José María Aznar, però que li van negar per dos cops a Zapatero. El nostre país no pot tornar enrere”. Segons el primer secretari socialista, “els que es proclamen com l’opció del canvi, no són el canvi real. Són els d’abans, i són els mateixos. Només cal veure les cares: en Mas, en Puig, l’Espadaler, el Fernández Teixidó, la Núria de Gispert. Tots membres dels governs de Jordi Pujol. I aquests són el canvi? No són ni el recanvi! És tornar al passat, és canviar a pitjor, i això no podem permetre-ho”.

EL SEGON EN UN MES

Aquest dimarts vam tenir el 2n ple del mes de setembre i a cada ple que fem queda més clar que hauran sigut els 4 anys amb més inversió a Centelles del que s'havia fet mai abans. Evidentment, el context actual cada vegada és més complex i el fet d'haver pogut realitzar tota aquesta inversió en el municipi ens permet tenir nous serveis i nous espais públics que han de servir per fer de Centelles un poble on viure i conviure. Sense anar més lluny, aquests dies s'està repartint un recull de les principals inversions fetes en el municipi l'últim any i que majoritàriament han comptat amb el suport i la subvenció d'administracions supramunicipals (ja sigui la Generalitat, la Diputació o el Govern estatal).

El que està clar es que si ha estat possible fer totes aquestes inversions es perquè l'equip de govern de Centelles genera confiança i treballa amb el compromís de millorar el municipi amb rigor, tenacitat i coherència i, evidentment, respectant l'opinió dels veins i veïnes. I quan tens la responsabilitat de governar un poble has de ser capaç d'articular propostes coherents i ben treballades per generar confiança entre els veïns pero també amb les administracions que hi partcipen.

Per exemple, quan parlem d'urbanitzar la Plaça Catalunya, parlem d'urbanitzar l'espai públic més gran del centre del municipi i per tant d'una de les transformacions urbanes més signifiactives de la vila. Quan parlem d'urbanitzar-la amb plataforma única i crear dos espais parlem de crear un espai de zona verda i l'altra de plataforma única per possibilitar diferents usos. Evidentment, per definir aquests usos, s'ha d'obrir un procès participatiu perquè els veïns i els comerciants es puguin posicionar, ja que el debat de l'aparcament es lògic que hi sigui pels efectes que té sobre els veïns i sobre els comerços. El que no es logic és obrir un debat on hi ha aspectes que no queden clars, com per exemple, quan val fer un aparcament soterrat? com s'amortitzarà aquest aparcament? quan parlen que no volen pols es perquè no volen zones verdes? I bé, un llarg etcètera de qüestions surrealistes que mostren el tarannà de ciu Centelles (serà aquest el motiu del canvi del cap de llista?) si voleu un altre exemple surrealista de la Plaça Catalunya... doncs ciu vota a favor del projecte i encontra de la licitació de les obres! (ciu que vol: que s'hi aparqui o que no es faci l'obra?).

En fi, per posar més exemples de la il·lusió que tenim per treballar per Centelles i de continuar millorant el municipi en el ple d'aquesta setmana varem aprovar un projecte de fibra optica per tenir tot el municipi desplegat amb fibra per generar un avantatge comparatiu en els polígons de Centelles, facilitar les lectures de comptadors de l'empresa elèctrica municipal, facilitar l'accès a internet als habitants de Centelles i, en definitiva, millorar els serveis que oferim des de l'ajuntament als centellencs i centellenques.

D'aspectes positius en podriem destacar varis i, en un proper aricle, parlarè dels "FETS" que ha tingut el govern del President Montilla amb Centelles. L'últim exemple, a part del PLA de BARRIS (i els 5M€ que invertirem els propers anys) una subvenció de 300.000 euros per contribuir a la legalització de la urbanització de Sant Pau.

Centelles és Màgia

La Festa Major ha passat i bé, tot i que hi ha coses a millorar, els canvis que hi han hagut han estat positius. Tot i que, evidentment, estem oberts a rebre les opinions i els suggeriemnts necessaris per contribuir a millorar encara més la Festa Major del nostre poble.

Amb la finalització de la Festa Major, continuen les activitats al municipi, de les que podriem anunciar que:

- La caminada de Centelles el proper 17 d'octubre

- Mercat anticrisi (i del trasto) el proper 24 d'octubre

- La Fira de la tofona el cap de setmana del 18 i 19 de desembre

Més informació a http://www.centelles.cat/

Alegria... que és Festa Major!

Com no podia ser d'una altra manera... Centelles tornarà a tenir diferents activitats per tots els públics des dels últims dies d'agost fins l'1 de setembre (Sant Llop, el nostre patró) perquè els centellencs i centellenques puguem despedir l'estiu gaudint de la Festa Major!

La novetat principal es que la crisi econòmica cada vegada es més complexa i per tant la Festa Major tenia que ser austera però intentant que el nombre d'activitats no fos inferior que els altres anys. Per aquest motiu, no hi haurà focs artificials! Tot i així hi ha noves activitats com: el correfoc, la Jim cama jove, un sopar jove, la presentació de noves rutes guiades, nous espais museístics i la xeringada, entre d'altres.

A més, noves comissions organitzaran noves activitats. Segurament, els canvis, no agradaran a tothom i certes coses s'haguessin pogut fer diferent pero, el que està clar, es que si mirem l'evolució de la Festa Major de Centelles veurem que de canvis de lloc n'hi ha hagut sempre, que actualment totes les activitats són gratuïtes (abans no era així), actualment els joves tenen diferents activitats per ells i que amb el pas del temps es van introduïnt noves activitats, al mateix temps, que algunes es deixen de fer, encara que sigui temporalment. Un exemple el trobariem amb el guateque, que s'havia deixat de fer les últimes edicions i aquest any es recupera.

L'altre novetat important és el canvi d'espai que està motivat per la seguretat ja que la normativa cada vegada es més estricte, tot i que també aportarà un estalvi econòmic que s'ha pogut traslladar a les activitats. Tot i així, la plaça i el centre continuaran tenint totes les activitats que es fan normalment, exceptuant les nocturnes.

Evidentment s'ha d'agraïr a la gent que partcipa de les activitats i, per suposat, a les persones que les fan possible. I bé, com que qui fa s'equivoca... vull animar a tota la gent que vulgui millorar la festa a que s'apunti alguna de les comissions existents, ja que, en definitiva, l'objectiu d'aquest ajuntament es fer de Centelles un poble on viure i conviure i això nomès serà possible amb la participació i comprensió de tothom!

Que passeu un bon agost... i ens veiem per Festa Major!!

p.d. (el cartell de la Festa Major d'enguany es de l'artista centellenca Laura Ramos)

Habitatges assequibles a Centelles

El passat 5 de juliol es va reobrir la convocatòria perquè aquelles persones de Centelles en adquirir un habitatge de protecció oficial de compra s'hi puguin presentar. El termini està obert fins el proper 30 de juliol i podeu consultar els requisits i els documents que s'han de presentar a la web de Centelles o a la web d'el PIPA. Els habitatges tots tenen 3 habitacions i garatge cobert, estan ubicats al carrer can Minguet (a prop de la nova piscina coberta) i el preu oscil·la al voltant del 100.000 euros.

Treballant per (i amb) les empreses

El passat dimarts a l'ajuntament de Centelles hi va haver dos reunions que són un clar exemple de com des de l'ajuntament de centelles treballem amb les empreses per intentar donar solucions a la situació actual de crisi econòmica. En concret les dos trobades van servir per:

- Reunió amb els fabricants i distribuïdors de llars de foc, xemeneies i insertables: Des de principis de l'any 2000 s'està promovent que les empreses fabricants de llars de foc del nostre muncipi i de l'entorn treballin de forma conjunta. Des de llavors s'han realitzat diferents accions, de la que en destaca la creació d'una associació empresarial innovadora. Aquesta associació, anomenada innofoc, és important que existeixi perquè les 7 empreses que en formen part produeixen més del 75% de les llars de foc que es fan a Catalunya. El passat dimarts, des de l'associació i amb el suport de l'ajuntament de centelles es va organitzar una jornada de treball amb l'institut català de l'energia de Catalunya (ICAEN), les empreses distribuïdores de Catalunya i els fabricants associats a l'innofoc.


- Posada en funcionament d'un Cicle formatiu a Centelles. El curs 2011-2012 entrarà en funcionament un cicle formatiu de grau mig a Centelles. El cicle que s'implementarà és el d'activitats fisicoesportives i els alumnes que el facin també obtindran el títol de monitors/ores de lleure per poder ampliar la seva capacitat de trobar feina al llarg de l'any. Per realitzar aquest cicle es comptarà amb el suport de diferents empreses del municipi perquè els alumnes puguin realitzar la formació i les pràctiques a les seves instal·lacions. Per lligar aquest projecte, la reunió del passat dimarts, va servir per iniciar la coordinació entre les empreses, l'IES Centelles, el departament d'Educació i les empreses del municipi.


A més cal recordar que els alumnes que volguin cursar aquest cicle fomatiu i no tinguin l'ESO aquest any es poden matricular a l'escola d'adults de Centelles per fer el curs i presentar-se a les proves d'accès a cicles formatius (curs subvencionat!) o cursar el Graduat d'Educació Secundària (GES) a Centelles.

La Trinca i l'estiu

Aquest divendres la trinca del s. XXI inicia la seva gira a Centelles. Desprès de l'èxit del programa per escollir la nova trinca, aquest divendres inicien la gira per Catalunya. La trinca forma part de les activitats que es realitzen en el programa: "El juliol és Centelles" i que els propers dies encara podeu disfrutar del CPAM, nits de piscina, diumenges a la pista, etc. Activitats, que es realitzen amb un pressupost ajustat per mantenir la màgia de Centelles i continuar fent de Centelles un poble on viure i conviure. Podeu trobar tota la informació a centelles.cat.

El surrealisme i les contradiccions de ciu Centelles

En el ple extraordinari que s’ha realitzat avui divendres 9 de juliol de 2010 l’ajuntament de Centelles ha cedit uns terrenys al departament d’educació per ubicar-hi els mòduls provisionals per iniciar la nova escola pública al municipi. Aquests terrenys estan ubicats al carrer Hostalets, al costat de l’escola bressol “El petit Pi” i molt a prop d’on s’ha d’ubicar l’escola definitiva, tal i com marca, el mapa escolar del municipi.
Curiosament, davant aquest fet històric per Centelles, el grup municipal de ciu ha demostrat una actitud surrealista i un desconeixement de la viabilitat que requereixen les coses que ells proposen. A més, des del PSC Centelles lamentem que enlloc de mostrar una actitud constructiva amb el que s’aprova a l’ajuntament han demostrat, una vegada més, la voluntat de no voler que el municipi avanci amb les necessitats que tenen els centellencs i centellenques.
Des del PSC Centelles ens ha sorprès l’actitud de ciu sobre la nova escola perquè si és cert que ells, en altres plens, s’havien mostrat partidaris de concentrar totes les escoles en un únic espai, amb un posicionament contrari al que marquen els pedagogs, ja que aquest tipus d’equipaments s’han d’ubicar de tal manera que fomentin la mobilitat sostenible i la proximitat.
Curiosament, el que han proposat avui, desviant-se del discurs que havien tingut fins a l’actualitat, es que s’ampliï l’escola de dalt i que l’escola de baix es converteixi en una escola d’una línia. A més, aquest canvi de plantejament, l’han expressat avui que des de l’ajuntament de Centelles s’han cedit 3000m2 al departament d’educació perquè es puguin iniciar els treballs necessaris per ubicar els mòduls, que han d’estar en funcionament el curs 2011-12, mentrestant, en uns terrenys annexes amb 6000m2, es construirà l’edifici definitiu.
Aquesta proposta que fa ciu centelles, fruit de la improvisació constant, demostra que no tenen un model educatiu clar per el municipi, que diuen les coses per anar a la contra i que no es preocupen de consultar els treballs realitzats fins el moment. Precisament, uns treballs, que són els que utilitza l’equip de govern, per decidir l’ubicació d’aquests equipaments, i analitzar la viabilitat tècnica i econòmica del desenvolupament d’aquests projectes.
Històricament, quan ciu governava al municipi i a la generalitat, aquesta opció ja es va contemplar i es va desestimar perquè no era viable de realitzar. Des d’aquell moment, es va començar a treballar el mapa escolar del municipi que, els últims anys, ha comptat amb l’aval del Dr. Joan Sole, pedagog clarament reconegut en el seu àmbit.
Actualment la normativa és molt clara i des del departament s’estan impulsant uns equipaments educatius amb tots els requisits que marca la normativa i evitant crear diferències entre els alumnes i les famílies que utilitzen un espai o un altre. Concretament, modificar l’estructura actual de l’escola per ubicar-hi una nova escola suposaria disposar d’espais més petits i sense tenir tots els serveis que tenen les escoles noves que són: un gimnàs, una biblioteca, una aula de música, una aula d’informàtica, un menjador, les aules corresponents i un espai ampli per el pati, que, en el seu conjunt, són 6000 m2 de terreny. Per tant, es realitzaria un esforç econòmic i tècnic que no compensaria amb el resultat obtingut, perquè l’espai que ells proposen no té ni de bon tros els 6000m2 que es necessiten i, en conseqüència, es deixaria passar l’oportunitat de tenir un nou equipament que millori la qualitat educativa del municipi.
Per tant, des del psc ens ha sorprès que facin una proposta inviable pedagògicament, tècnicament i econòmicament i que a més la facin el dia que l’ajuntament de Centelles fa un pas important i definitiu per poder tenir una nova escola pública al municipi.

Comunicat del Grup municipal del PSC Centelles.

Tot està per fer i tot és possible

El passat divendres, un any més la majoria de places i carrers de Catalunya es van omplir d'activitats i de parades per celebrar, cadascú a la seva manera, la festa de Sant Jordi. Les senyeres, les roses, els llibres i les activitats, que ambientaven els espais, servien d'excusa a la gent per avançar pels carrers, de mica en mica, buscant aquell títol o aquella rosa especial que volien regalar o, perquè negar-ho, algun també, per autoregalar-s'ho. Moltes de les activitats es van allargar el cap de setmana i, un exemple, el trobariem a Centelles on amb activiats infantils, literàries, culturals i esportives varem realitzar les festes de la primavera que, un any més, van servir per donar el tret de sortida al bon temps.

La veritat es que he estat uns dies sense escriure, segurament hi ha hagut diferents motius, pero un d'ells ha estat l'entrenament per activitats esportives que he volgut realitzar. La veritat es que l'objectiu final era fer la duatló aquest cap de setmana... pero entre l'exigència del recorregut i les llargues jornades diàries... al final no l'he fet. Tot i així, tanco el mes d'abril satisfet d'haver fet els 10 km de la cursa de bombers amb un temps inferior als 55' (la foto correspon a la cursa... imagineu-vos la sensació de correr compartint els carrers amb 20.000 persones). Evidentment és una marca a millorar... pero lo important es arribar al final i com diu el President Montilla: "actualment, els socialistes, estem fent una cursa de fons".

Parlant de cursa de fons... a Centelles aquesta setmana tornem a tenir ple ordinari... i, quan falta menys d'un any per les eleccions, em sorpren com els companys de ciu estan més preocupats per coses que ja estan fetes... que no pas de projectes de futur. Suposo que amb tots els anys que porten a l'oposició el principal problema que tenen es que encara no saben quin projecte tenen pel municipi.

Evidentment a Centelles es fan moltes coses, pero en tot cas amb 3 anys de mandat ja tenim el tanatori en funcionament, una nova escola bressol que permet que totes les famílies de Centelles puguin escolaritzar els seus fills i filles al municipi, una piscina coberta que dona servei a la gent del municipi, pero també als veïns dels pobles del voltant que, amb major o menor mesura, segur que quan venen a la piscina aprofiten per fer altres gestions com per exemple: comprar a les botigues del poble. A més, amb el pla Zapatero, hem pogut reformar més de 15 carrers el 2009 i el 2010 invertirem en millorar l'accessibilitat i la sostenibilitat del municipi amb canvis d'enllumenat. I bé... a tot això s'hi hauria de sumar els serveis que estem prestant, des dels que van adreçats a les empreses fins als que van adreçats a les famílies; ja sigui per cobrir les necessitats formatives o les necessitats socials.

I de cara al futur, com quedarà reflectit en aquest ple, ja estem desenvolupant el pla de barris, que tot i ser un tema prou important com per escriure detalladament sobre ell, ja us avanço que el 12 de juny farem la presentació pública al municipi d'aquest projecte i que, al llarg del 2010, ja començarem a exceutar accions d'aquest pla que consolidarà el centre del municipi com un espai de referència en temes comercials, culturals i socials. Per tant, mentres uns miren el passat, els altres, com no podia ser d'una altra manera, continuarem mirant endavant. I es que quan un ha de buscar els treus peus del gat... el problema que té es que no té projecte propi!?

Bona setmana a tots i totes!

----------------------------

p.d. avui... estic convençut que el barça passarà l'eliminatòria, pero en el cas que no fos així, continuare estant orgullos d'aquest equip per els valors que transmet i l'exemple que dona de compromís, il·lusió i tenacitat! (ànims i endavant!)