lunes, noviembre 22, 2010

Volem ser Irlanda?

Perquè ciu no diu la veritat i ens explica que ens vol portar a la ruïna!? Per si us queda algun dubte... llegiu aquest article del professor Vicenç Navarro publicat en el diari digital elPlural avui dilluns.

Abans de llegir l'article us serà útil llegir l'extracte del llibre "Democràcia a sang freda" d'en David Madí: "Sostinc que Catalunya ha d’observar el miracle econòmic irlandés amb molta atenció, perquè ensenya el camí de com un país pot trovar, en l’adaptació a la globalització, no només la seva supervivencia, sinó fins i tot un grau de prosperitat i modernitat sorprenents.
Avui, la terra d’Oscar Wild, James Joyce, Samuel Becket, Bernard Shaw i Francis Bacon és el país més ric de la Unió Europea. Irlanda té la renda per capita més alta de la Unió, junt amb Luxemburg, i la quarta del món, amb un atur estrictament tècnic per sota del 5%, també él més baix de la Unió Europea, el deute públic clavat per sota del 30%, una de les taxes de natalitat més altes d’Europa, amb una estructurad’edat rejovenida, una societat moderna, una economía oberta i imbricada en la globalització. Després de segles de retard, gana i dependencia política, els irlandesos han recuperat l’autoestima i l’orgull nacional. Fins i tot han projectat lideratges culturals a escala mundial, com és el cas del grup musical U2, probablement el més influent actualmente. El “tigre cèltic”, com és coneguda Irlanda des dels anys noranta, ocupa la vuitena plaça en l’índex de desenvolupament humà elaborat per l’ONU. El “tigre”, doncs, es trova clarament en una espiral positiva, i la resolución complicada i lenta del conflicto de l’Ulster, amb l’establiment recent del Govern de coalició entre unionistes i el Sinn Féin, encara li fa augmentar les expectatives. Segur que no li falten problemes, com a totes les societats occidentals, però sens dubte constitueix un nou referent per a un país com Catalunya."


Este artículo muestra las características del modelo liberal de desarrollo económico y social seguido por la coalición conservadora-liberal que ha gobernado Irlanda por muchos años y que ha conducido a una de las mayores crisis que hayan ocurrido en la UE. Un interés de este análisis es que tal modelo había sido repetidamente puesto como ejemplo a seguir por los dirigentes de CiU (Artur Mas, Duran i Lleida, y David Madí) así como del PP (Mariano Rajoy), justificando sus propuestas liberales que, como Irlanda ha mostrado, dañarían enormemente las clases populares de Catalunya y de España.
Tal como ha mostrado Jordi García Soler en las páginas de El Plural (CiU y “su modelo económico irlandés”. 18.11.10) Irlanda ha sido durante estos últimos años el modelo sobre el cual se han inspirado las políticas económicas y sociales de CiU, una coalición de un partido liberal (en realidad neoliberal), CDC, y un partido democratacristiano, Unión Democrática. Artur Mas, el presidente de CiU y candidato de tal coalición a la Presidencia de la Generalitat, escribió que Irlanda es un país pequeño, que “anda por la vía de la calidad y de la excelencia, más que Cataluña”. David Madí, otro dirigente de CiU, considerado como uno de los ideólogos del CDC, también escribió que “Catalunya debía observar el milagro económico irlandés con mucha atención, porque enseña el camino de cómo un país puede encontrar, en la adaptación a la globalización, no sólo su supervivencia, sino incluso un grado de prosperidad y modernidad sorprendentes”. Y recientemente Duran i Lleida se refirió a Irlanda como el punto de referencia para el desarrollo de Catalunya (todas estas citas provienen del artículo de Jordi García-Soler). Tales alabanzas responden, entre otros factores, a lo mucho que tiene en común CiU con la coalición neoliberal-cristianodemócrata que ha gobernado Irlanda por muchos años. Y para acentuar todavía más las similitudes entre la coalición conservadora neoliberal irlandesa y la catalana, ambas coaliciones se caracterizan por un nacionalismo conservador católico, detrás del cual existe un poderoso entramado de poderes financieros y económicos que lo promueven.Es interesante observar que mientras que el fundador de CiU, Jordi Pujol, había llegado a considerar a Suecia (el prototipo socialdemócrata) como punto de referencia para CiU (aunque pocas de las políticas llevadas a cabo por su gobierno podrían haberse definido como socialdemócratas), su sucesor y máximo dirigente de CDC, así como Duran i Lleida, el máximo dirigente de Unión Democrática, hayan hecho ambos referencia a Irlanda como el modelo de desarrollo de la economía catalana (y en cuanto a miembros de las Cortes Españolas, también de la economía española).Joan B. Culla, el intelectual más visible mediáticamente del pujolismo, criticaba (en su columna del doce de noviembre último, en El País de Catalunya), a los socialistas catalanes por haber señalado los grandes cambios que CiU había experimentado durante los años de su existencia, mostrando que Artur Mas, el candidato de CiU a la presidencia de la Generalitat de Catalunya, era muy distinto de Pujol, presidente de la Generalitat durante veintitrés años. Culla niega tal diferencia, celebrando la coherencia y continuidad de CiU en sus mayores postulados, aún cuando –según él- han variado en su expresión a lo largo del tiempo. Por lo visto, Joan B. Culla no sigue la literatura económica o no conoce la diferencia entre Suecia e Irlanda. Pero la variación en la narrativa ha sido sustancial, aunque la etapa socialdemócrata de CiU (si es que alguna vez existiera) fue muy breve. Pero como es característico de Joan B. Culla, además de envolver sus tesis con gran cantidad de sarcasmos, se centra predominantemente en las relaciones Catalunya-España, concluyendo –como independentista que es- que nada es posible de hacer ya dentro de España. Presenta su postura favorable a la independencia de Catalunya, como la única vía posible, sin preguntarse qué haría el gobierno CiU en una Catalunya independiente, pues el que tomara a Suecia o a Irlanda como modelos para Catalunya tiene una enorme relevancia para el bienestar y calidad de vida de la población en Catalunya.
La coalición conservadora-neoliberal que gobierna Irlanda Irlanda ha estado gobernada durante muchos años por una coalición de un partido liberal y un partido conservador demócrata-cristiano y, también como CiU, de clara ideología nacionalista católica. El profundo conservadurismo y la gran influencia de la Iglesia en Irlanda explican que hasta 1995 el divorcio no fuese legal en aquel país. Y todavía hoy continúa siendo ilegal (excepto en caso de enfermedad física y biológica, aunque no mental, de la madre). Existe una intolerancia religiosa hacia otras religiones y hacia grupos laicos que, comprensiblemente, éstos definen como asfixiante.Su ideología liberal (en realidad neoliberal) explica que desde 1997, el gobierno irlandés haya aplicado políticas públicas de claro corte neoliberal. En realidad, el Fondo Monetario Internacional y el Banco Central Europeo (los guardianes de la ortodoxia neoliberal), habían presentado durante todos estos años a Irlanda como un modelo a seguir. Irlanda era el discípulo aventajado de la escuela neoliberal patrocinada por el FMI y el BCE. Ha sido durante todos estos años el país con menos impuestos (los impuestos sobre el capital, (corporate taxes) son sólo un 12.5%, los más bajos de la UE, (cuyo promedio es 24%); el gasto público (incluyendo el gasto publico social) es el más bajo de la UE-15 (el gasto público social, que cubre todas las transferencias públicas, como las pensiones, y los servicios públicos del estado del bienestar como sanidad, educación, servicios sociales, y otros es el más bajo de la UE-15, un 18% del PIB, comparado con el 28% del promedio de los países de la UE-15, y el 21% de España); la privatización de los servicios públicos ha sido la más acentuada en el UE-15 (la Iglesia Católica, gestiona gran número de centros educativos, escuelas y centros sanitarios, todos ellos muy subsidiados por el estado) y el mercado de trabajo es el más desregulado (es facilísimo despedir a un trabajador); la banca es poderosísima (recibiendo las ayudas más sustanciales del Estado, en la UE-15). Éste era el modelo neoliberal promovido por el FMI y por el BCE (y también, aunque en menor medida, por la Comisión Europea), y que CiU consideró y continúa considerando (hasta hace muy poco) su modelo económico y social.Resultado de estas políticas, las desigualdades sociales son también de las más elevadas de la UE-15, junto con España, Grecia y Portugal. Su Coeficiente de Gini, que mide las desigualdades de renta de un país, muestra que tales desigualdades son muy acentuadas. El Gini de Irlanda es incluso peor que el de Catalunya y el de España (que también se caracterizan por unas grandes desigualdades, un bajo gasto público, una política fiscal muy regresiva y un gasto público social bajo). Todos estos indicadores reflejan el enorme poder de clase y grupos dominantes, centrados en un entramado de bancos y grandes empresas que dominan, junto con la Iglesia, la cultura política y mediática de Irlanda. Según Paula Clancy, Directora del conocido centro de estudios Action on Social Change (TASC) de Irlanda, treinta y nueve individuos controlan la vida económica y financiera del país a través de múltiples nombramientos en varios comités de dirección de las cuarenta compañías más importantes, que representan ¾ partes de las grandes empresas del país. El centro de este grupo de poder es la banca que, junto con las inmobiliarias y la construcción, ha constituido un complejo, que ha sido el centro de desarrollo económico de Irlanda (tal como también ha ocurrido en España). Este complejo, junto con las empresas extranjeras que se han desplazado a Irlanda atraídas por los bajos impuestos, bajos salarios y bajo gasto público, han sido las bases del “milagro de crecimiento económico y creación de empleo” en aquel país. Como en España, el crecimiento se basaba, en gran parte, en una gran actividad especulativa (las inmobiliarias), bajos salarios y bajos impuestos del capital, con una enorme pobreza de su estado del bienestar.Como en España el crecimiento económico fue muy elevado durante muchos años, lo que explica que se convirtiera en el modelo que el FMI y el BCE mostraban como ejemplo de la eficacia de las políticas que Irlanda había seguido (disminución de impuestos, sobre todo de las rentas del capital y rentas superiores, privatizaciones, moderación salarial, desregulación del capital financiero, y otras medidas pertenecientes al ideario). Tales políticas eran las que habían producido el “milagro neoliberal”. Partidos conservadores-liberales (como CiU) mostraron también su apego a tales políticas, refiriéndose a Irlanda como muestra de la bondad del neoliberalismo.
La crisis actual y su respuesta Esta situación paró en seco cuando llegó la crisis en el año 2007. Pero incluso en aquel momento, Irlanda fue el alumno más obediente de la escuela neoliberal. Respondió a la crisis siguiendo los dictados del FMI y del BCE. Ningún país siguió tales instrucciones con mayor docilidad. Juan Torres ha resumido muy bien en su artículo “Irlanda como ejemplo” (Sistema. 19.11.10) las medidas que aquel país tomó para salir de la crisis. Redujo un 20% el sueldo de los empleados públicos, redujo un 10% las prestaciones sociales, redujo el gasto público en sanidad y educación, privatizó todavía más los servicios públicos y tomó otras medidas que el mundo financiero y empresarial habían estado deseando hacer desde hacia mucho tiempo.Estas medidas fueron acompañadas por medidas de apoyo público a los bancos (la ayuda más masiva en la UE-15), intentando no sólo evitar sus pérdidas, sino también garantizar los depósitos. Debido al descenso de las rentas de trabajo como porcentaje del PIB (que eran ya, antes de la crisis, las más bajas de la UE-15), hubo un bajón en la capacidad adquisitiva de la población creando un gran endeudamiento privado. Por otra parte, la bajada de fondos del estado (resultado de las bajadas de impuestos) supuso un gran endeudamiento del estado. Sumando deuda privada y deuda pública, la deuda total representa hoy en Irlanda el 700% del PIB del país, una cifra astronómica. La gran mayoría de esta deuda la poseen bancos británicos, 42.000 millones de euros, los bancos alemanes 46.000 millones y los bancos franceses, 21.000 millones. La imposibilidad de que Irlanda pague la deuda privada y pública puede crear un problema gravísimo para el sistema financiero europeo. De ahí la “ayuda” a Irlanda por parte del BCE y del Fondo de Ayudas establecido por la UE, que tiene como objetivo asegurar que los bancos alemanes, franceses y otros reciban el dinero prestado.La mezcla de disminución de ingresos al estado (debido al colapso económico y disminución de impuestos) y aumento de las ayudas públicas del estado irlandés a los bancos ha disparado el déficit (32% del PIB) y la deuda pública, sin que aquellas medidas hayan logrado su objetivo de estimular la economía. En realidad, se consiguió lo opuesto. Estas medidas de austeridad crearon un desplome de su PIB, de nada menos de un 11%, habiéndose colapsado la demanda interna y la inversión.Frente a esta situación le quedan dos alternativas a Irlanda. O salir del euro y recuperarse a base de bajar el precio de la nueva moneda o pedir ayuda al FMI y al BCE, lo cual aumentaría más las medidas de austeridad que han llevado a Irlanda al desastre. Ambas instituciones han recomendado mayores recortes del gasto público, mayores recortes de empleo público y recortes del salario mínimo. Esta es la situación del modelo neoliberal de CiU, resultado de la aplicación de las políticas de austeridad que está proponiendo: bajada de impuestos, reducción del gasto público, reducción del empleo público, reducción (la llaman moderación) salarial, privatización de los servicios públicos y otras medidas neoliberales.
Últimas reflexiones Resultado del desastre de tal modelo, uno esperaría varias respuestas. Una es que la coalición conservadora neoliberal irlandesa, así como el FMI y el BCE pidieran perdón al pueblo irlandés por haberles impuesto unas medidas que han perjudicado y continuarán perjudicando enormemente a la población irlandesa. Y que, aprendiendo de lo sucedido, cambiaran sus propuestas 180º, favoreciendo la expansión del gasto público como manera de salir de la crisis. Tal esperanza es inútil porque no cambiarán. En el mundo de los dogmas, la fe nunca se pierde, aunque el coste humano sea enorme.La otra respuesta que uno esperaría es que CiU admitiera que las propuestas inspiradas por “el milagro irlandés”, tales como reducción de impuestos, privatización de los servicios públicos, reducción del empleo público, desregulación del mercado de trabajo (en Catalunya y España, que tienen uno de los gastos y empleo público más bajos de la UE-15, y también el menor porcentaje de impuestos sobre el PIB) no son las más adecuadas para salir de la crisis, cambiando también 180º sus propuestas, proponiendo un aumento del gasto público y del empleo. CiU no lo hará porque los intereses de clase que representa se opondrán a tal cambio.Y la tercera esperanza que queda es que los mayores medios de información y persuasión en Catalunya hubieran hecho alguna observación, informando al público de que el modelo de CiU ya se ha experimentado en Irlanda, convirtiéndose en el mayor desastre de la UE. Pero esto hubiera sido esperar también demasiado de tales medios.

sábado, noviembre 20, 2010

Higini Clotas a Centelles

Aquest diumenge 21 de novembre Higini Clotas serà a Centelles en el miting que el PSC Centelles farem al municipi. Si vols saber tot el que ha fet el govern que presideix en Montilla a Centelles, vine que t'ho explicarem!
L'acte que es farà al Casal Francesc Macià de Centelles a les 12h comptarà amb la presència de l'alcalde de Centelles Miquel Arisa i els candidats al Parlament Higini Clotas, Flora Vilalta i Josep Paré.

Pels que no conegueu l'Higini (Barcelona, 1947), dir-vos que seria el millor president del Parlament que Catalunya pot tenir ja que es diputat des de la primera legislatura i per tant una persona molt valorada en l'àmbit polític i parlamentari. Resumida la seva biografia es:

Diputat al Parlament de Catalunya per la circumscripció de Barcelona. Vicepresident primer de la Mesa. Ha cursat estudis d’arquitectura tècnica a l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona (ETSAB).
Va ser director literari. En aquest àmbit ha estat director de l’editorial DOPESA (1978-1980) i director i editor tècnic de les col·leccions «Conocer» i «Temas Universitarios». És membre del patronat fundador de la Fundació Rafael Campalans. Afiliat a la Unió General de Treballadors (UGT). Membre fundador del Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE), n’ha estat secretari d’estudis i documentació (1978-1980), secretari nacional (1980-1982), secretari de l’àrea de política parlamentària (1982-2000) i secretari de l’àrea de l’Estatut i Lleis Bàsiques de l’Executiva Nacional (2000-2004). Va ser membre del Comitè Federal del PSOE i membre de la Comissió Executiva del Partit dels Socialistes de Catalunya (1978-2004). Actualment és el President del Consell Nacional del PSC.
Diputat de la I, la II, la III, la IV, la V, la VI, la VII i la VIII legislatures (1980-2008), va ser portaveu del Grup parlamentari Socialista (1984-1999) i des de les tres últimes legislatures ocupa el càrrec de vicepresident primer del Parlament.

viernes, noviembre 19, 2010

Som una nació

Aquesta foto ens la varem fer ahir en el miting central de la campanya del PSC Osona els 3 candidats d'Osona a la llista al Parlament. Un miting, que pels que no hi ereu, us puc assegurar que ha estat un dels millors mitings que he estat.
Pel PSC Osona, tenir tres representants a les llistes es important, perquè demostren la bona tasca que s'està fent a la comarca i que amb rigor i tenacitat estem treballant des dels municipis per consolidar el projecte socialista a la comarca i garantir que les polítiques socials estiguin garantides a la nostra comarca.
Per poder realitzar aquesta tasca es important tenir representació parlamentària i, en aquest sentit, es interessant recordar que la Flora Vilalta va al número 23, que es el millor lloc que ha tingut el PSC Osona i que ens permet pensar que podem tenir la diputada assegurada i, per tant, que podrem continuar treballant des del Parlament per la comarca i pels municipis d'Osona. Tot i així, per tenir la diputada assegurada necessitem el teu vot i, en definitiva, la teva confiança!
Jo evidentment estic convençut i penso que encara hi ha molta gent indecisa que dubte si anar a votar, o no? i si va a votar a qui vol votar...? ja que no ens enganyem... per molta gent, aquestes eleccions, tot i la trascendència que tindran molta gent li costa esta animat per exercir el seu dret a vot. I bé... de motius en podeu trobar molts a la web del presidentmontilla.cat i, fins i tot, podeu buscar que proposa el psc en el nostre programa electoral... pero si realment us voleu convencer... mireu i escolteu el que ahir va dir la Montserrat Tura a Vic!
Per mi, el miting d'ahir, serà recordat per un dels millors mitings del PSC a Osona i un dels millors discursos de la Montserrat Tura.
Us enganxo la noticia de la vanguardia: "No permitiremos que una sentencia del Tribunal Constitucional ponga en duda que somos una nación", ha afirmado la número dos de las listas del PSC al Parlament, Montserrat Tura, durante un mitin en Vic, en el que ha exhibido la cara más catalanista de su partido"Somos una nación, lo diremos bien alto", ha subrayado Tura, que ha asegurado que su formación "no renunciará" a la defensa de las libertades nacionales de Catalunya. La consellera de Justicia ha recordado que Catalunya es una tierra de acogida y que está formada por personas venidas de todas partes que "generación tras generación han ido configurando este paisaje".Es precisamente porque Catalunya está formada por ciudadanos de procedencias diversas, que el PSC "persigue a los delincuentes i no a los diferentes". "No perseguimos a los diferentes porque también nosotros somos venidos de todas partes, porque Catalunya entera es venida de todas partes, y si alguna cosa hemos hecho es aprender a querer esta tierra y no permitiremos que una sentencia del Tribunal Constitucional ponga en duda que somos una nación", ha señalado.

lunes, noviembre 15, 2010

Montserrat Tura a Vic

Aquest dijous la Montserrat Tura serà a Vic a l'acte central de campanya del PSC Osona. Un acte que el farem a l'edifici el sucre a les 20h i que comptarem amb la presència de:
- Montserrat Tura, consellera de justícia i candidata número 2 del PSC a Barcelona;
- Miquel Arisa, alcalde de Centelles i primer secretari del PSC Osona;
- Flora Vilalta, candidata al Parlament
- Josep Burgaya, portaveu del PSC i tinent d'alcalde de l'Ajuntament de Vic.

Si no has estat mai a cap miting electoral o vols conèixer les propostes del PSC no t'ho pots perdre!

Si no pots venir pero vols coneixer el programa electoral del PSC a la web presidentmontilla.cat et pots personalitzar el programa en funció de les teves inquietuds.

jueves, noviembre 11, 2010

Cinc compromisos per Catalunya

Com sabeu, aquesta mitjanit ja estarem en campanya electoral. El President Montilla l'ha volgut iniciar a través de Twitter, demostrant així el seu compromís i la seva aposta amb les noves tecnologies i les eines 2.0 Ens ha piulat els seus CINC COMPROMISOS PER CATALUNYA. Són aquests:
1. No pactaré amb el PP, en cap circumstància. Ni un pas enrere en polítiques socials.
2. Defensaré l’Estatut, tot l’Estatut i res més que l’Estatut. No volem falses dreceres.
3. No convocaré, promouré o toleraré un referèndum il·legal i inconstitucional sobre la independència.
4. Lideraré la lluita contra la crisi amb les reformes que calguin per a garantir la recuperació econòmica.
5. Faré un Govern socialista, d’esquerres, progressista i catalanista. GARANTIA DE PROGRÉS.
Com diu el Director de Campanya, Jaume Collboni, al seu bloc, són "Cinc compromisos que resumeixen el rigor i la fermesa del President Montilla, un candidat d’idees clares, de propostes clares, que diu el que pensa i que aposta fort per les necessitats dels catalans i catalanes. Sense embuts, sense ambigüitats, sense passes enrere. Garantia de progrés, aquest és el seu compromís.
Avui comença la campanya més important de la història de Catalunya. Comencem al pavelló Itàlia de Fira de Barcelona, on el nostre candidat desgranarà els seus compromisos i continuarà explicant les seves propostes. Comptem amb tu per fer-les arribar a tothom i omplir les urnes de vots socialistes". Podràs seguir EN DIRECTE l'acte d'inici, a les 23:30, a través de WEBTV.
Pots seguir el dia a dia de la campanya a aquest web del candidat, i també a http://www.socialistes.cat/. I recorda que el hastag de twitter és #garantiadeprogres

lunes, noviembre 08, 2010

La Gent Normal

El grup Manel va sonar molt l'any passat i una de les seves cançons està titulada: "La gent normal". La canço, que evidentment us animo a escoltar, parla d'una noia rica que vol: "Viure com ho fan els altres, veure les coses que veu la gent normal" pero el cantant pensa: "No… tu mai viuràs com viuen els altres, ni patiràs com pateix la gent normal, mai entendràs el fracàs dels altres,..." i bé, ja veieu cap on va la canço, no?
Doncs bé, en política, moltes vegades, encara que no ens ho sembli la majoria som gent normal (i per tant, amb la capacitat d'entendre els problemes dels altres), amb un passat comú a la majoria de tots nosaltres... nomès que creiem amb els serveis públics i que volem millorar el benestar de la nostra societat i per aquest motiu estem implicats, des dels nostres ideals, en els partits i en les administracions que representem.
Malauradament, la majoria de notícies sempre intenten demostrar el contrari i suposo que per això es preveu una abstenció tan elevada el 28 de novembre, al mateix temps que seran els comicis electorals amb més candidatures (que si m'ho permeteu, les qualificarè de frikis, a la majoria d'elles). A mi em sap molt greu, perquè darrera els partits, majoritàriament hi ha moltes persones que han dedicat la seva vida a treballar pels altres amb l'únic objectiu de defensar els seus ideals... Per tant, quan diuen que tots els polítics som iguals... no me'n puc esta de dir: "No és veritat!"
I bé, si voleu un bon exemple... us convido a que demà dimarts a les 20h vingueu a l'edifici el sucre a la presentació del llibre "Endreçar l'ànima" on hi haurà la consellera Marina gely que n'es la seva autora.

viernes, noviembre 05, 2010

Ni independentista, ni de dretes

Ahir en Montilla va tornar a demostrar el sentit de l'humor que té sortint al Polonia. I a més, aquesta setmana ha estat clarament marcada per la proposta d'ajudar els joves que ni estudien ni treballen. Cada dia que passa es veu més clar qui pensa amb les persones i qui té altres interessos. Un exemple molt senzill: Perquè ciu promet desgravacions amb les mutues sanitàries? doncs perquè no creu ni amb les polítiques socials, ni amb la igualtat d'oportunitats ni amb els serveis públics!
Jo estic convençut que l'obra de govern del tripartit ha quedat eclipsada per els avenços d'autogovern que hi ha hagut i el rerafons del debat nacional que s'ha generat... pero evidentment la feina feta hi és i queda clar que el PSC no som Ni independentista, ni de dretes! pero evidentment si que volem més autogovern per Catalunya (perquè creiem amb un estat federal) i creiem amb les polítiques socials perquè som d'esquerres!

miércoles, octubre 27, 2010

Li has vist els ulls?

Aquest divendres inaugurem l'exposició que mostra tot el procés de fer l'escultura de l'Ildefons Cerdà. Evidentment, l'exposició serà tant o més interessant que tots els detalls que amaga l'escultura i que no es veuen...
L'exposició es podrà visitar al Centre d'art el Marçó vell del 29 d'octubre al 8 de desembre els dissabtes de 18h a 20h i els diumenges i festius de 12 a 14h i de 18 a 20h.

lunes, octubre 25, 2010

La vida de Monti

Aquest diumenge al Liceu els socialistes Catalans hem dit PUNT I A PART. Realment, ha sigut un dels millors discursos que jo recordo del nostre president i per aquest motiu us animo a que el llegiu.

Des del PSC penso que s'està fent la millor campanya de la nostra història, i si bé es cert que han sortit campanyes interessants (i encara n'han de venir més... o sigui que estigueu atents de la web presidentmontilla.cat perquè cada setmana hi hauran noves sorpreses!! El vídeo "La vida d'en Monti" d'aquest post n'és un exemple) el que valoro més com a socialista es que es parla clar i català! I, el que no pot ser, es que amb tot el que s'ha fet en aquests 7 anys hi hagi socis del tripartit que se'n desmarquin quan amb 7 anys s'ha fet molt més que en 23 anys de ciu. I es que s'ha avançat amb tots els nivells: educatiu (a quin municipi d'Osona no s'ha posat en funcionament una nova escola, una nova escola bressol, un nou institut o s'hi han fet rehabilitacions per millorar el servei), polítiques socials (tothom parla de la dependència i que van amb demora... pero fa 7 anys existien aquests ajuts?), autogovern (que va pactar ciu amb el PP?), etc.

Evidentment estic orgullos de tot el que s'ha fet amb 7 anys i penso que ara més que mai hem d'explicar el que s'ha fet. (Per aquest motiu, des del PSC Osona, cada setmana voltem els diferents pobles d'osona explicant que s'ha fet a cada municipi i a la comarca), però el que més m'ha impactat del discurs d'avui i que hi estic plenament d'acord és: "seré President sense renunciar als meus principis!"

RESUM DEL DISCURS

El president Montilla a l’acte anomenat “Punt i a part”, acompanyat pels consellers socialistes que han format el Govern d’esquerres dels darrers 7 anys, ha afirmat: "Només seré President a partir d’un programa que asseguri la recuperació econòmica, la justícia social, la defensa i la unitat civil del poble de Catalunya i l’entesa amb els pobles d’Espanya”. Per aquest motiu, “Ara cal fer un punt i a part. Un govern catalanista i progressista ja només és possible amb un Govern socialista” perquè, segons ell, “el tripartit ha fet un gran servei, però el seu temps ha passat”, tot argumentant que “no me’n penedeixo, en absolut, hem d’estar orgullosos de la feina que hem fet, però no el reeditarem. Encara que sumem”.
I ha continuat: “Seré President sense renunciar als meus principis, sense renunciar a formar un govern coherent, pel que penso comptar amb els millors i obert a totes les persones qualificades del nostre país que vulguin participar en aquesta etapa decisiva, i a diferència d’altres no em caldrà anar molt lluny per trobar-los. Perquè molts sou aquí”.
“Ara cal un Govern socialista, presidit per un socialista, per fer possible, novament i renovadament, el projecte polític del catalanisme d’esquerres que volem i que el país necessita. Un govern per lluitar contra la crisi i defensar la justícia social, un govern per defensar l'autogovern i cercar l'entesa amb els pobles d'Espanya, on camins incerts, aventures, dreceres o passes enrere, cap ni una”. “Res ens ha de fer renunciar a la coherència que la societat catalana ens exigeix”, ha conclòs.

miércoles, octubre 20, 2010

L'increïble Home Normal

Ha sigut un cap de setmana intens pero ja tenim el programa aprovat! Un programa realista i basat amb el coneixement del territori i de les aportacions que hi ha hagut en el debat que hem fet com a partit i que tota organització política hauria de fer per presentar-se a unes eleccions. Perquè quan els partits no fan la feina ben feta i no treballen amb rigor les seves propostes acaben essent buides i inviables de portar-se a terme o s'acaben presentant amb errors importants. Per exemple: que prosposa ciu pels joves? (doncs coses que ja s'estan fent!!) I llavors, quan hi ha propostes com les beques-salaris per fer front a la necessitat de formacio que tenen molts joves catalans, diuen que no hi ha diners!! Que passa amb la seriositat de ciu? realment tenen un projecte per Catalunya? o com molt bé diu el psc: "ARTUR MAS DE LO MISMO".
Tot i així us animo a veure el vídeo de les JSC on queda clar que a Catalunya el model de CiU està esgotat i que va demostrar no ser vàlid des del 2003 amb el canvi a un Govern liderat pels socialistes catalans i que amb 7 anys de govern ha fet més coses per Catalunya que 23 anys de CiU (que tot i estar 7 anys en l’oposició no s’ha renovat gens).

miércoles, octubre 13, 2010

President Montilla!

Aquest dissabte varem fer la foto oficial de la candidatura del PSC per Barcelona. Realment en Montilla es va fer 4 fotos amb les diferents candidatures que hi haurà a Catalunya. Amb totes elles es mostra el treball fet per el govern que encapçala José Montilla i que es resumeix amb 2 metges, 3 mossos d'esquadra i 5 mestres nous cada dia. Nomès falta mirar que ha fet el govern de la Generalitat en els últims 7 anys... per exemple que no tenia Centelles fa 7 anys? Per veure més exemples del Canvi real que necessita Catalunya podeu visitar la web presidentmontilla.cat on s'explica de forma visual i pràctica el que ha fet el PSC per Catalunya des del govern. Per exemple: A Catalunya s'han fet 2 escoles per setmana, 5 escoles bressol cada mes, s'han doblat el nombre de Km de Metro o s'han multiplicat x 4 els vols intercontinentals que surten des de l'Aeroport del Prat, etc.

lunes, octubre 04, 2010

La 23 i el 66

Aquest dissabte el Consell Nacional del PSC va aprovar la llista de candidats i candidates al Parlament. Evidentment, hi ha una primera impressió que és una molt bona llista i que veient les enquestes s'ha de treballar més que mai per generar la confiança que la gent espera per poder capitalitzar el vot del progrès i la il·lusió per Catalunya. Per altra banda, i entrant amb més detall, va quedar reflexat el bon treball que estem treballant des del PSC Osona i la confiança que ens han donat oferint-nos el lloc 23 de la candidatura i donant la possibilitat de tornar a tenir (molt probablement) la Flora Vilalta com a diputada comarcal. Per altra banda, el bon treball, encara que de forma simbòlica, també queda reflexat amb la presència de dos companys de l'executiva comarcal en aquesta candidatura, que som un servidor i la Marta Moreta.

Les JSC també vam tenir la grata notícia que el nostre primer secretari, en Javi Lòpez, anirà al lloc 27 i per tant tenim moltes possibilitat de tenir representació parlamentària que és una bona notícia per les JSC perquè demostra que es treballa amb unitat i amb rigor. Finalment, la llista, amb moltes incorporacions noves, es un estimul a treballar més que mai per tenir una grata sorpresa el proper 28 de Novembre i poder aconseguir que el millor president que ha tingut mai Catalunya pugui continuar treballant des del govern per continuar avançant amb autogovern, amb infraestructures i amb polítiques socials pel bé de Catalunya.


Evidentment ser el número 66 no em dóna cap possibilitat de ser diputat en aquesta legislatura pero si que vull pensar que es el reflex del bon treball que estem realitzant els diferents companys del PSC Osona i, especialment, com estem treballant des de Centelles per fer de la nostra vila un poble on viure i conviure. Sense anar més enllà, la revista que s'ha repartit aquests dies pel municipi reflexa algunes de les actuacions realitzades amb ajut del govern de la Generalitat, que per posar exemples tangibles podriem parlar d'ajuts que han servit per: tenir una nova piscina, una nova escola bressol, tenir una nova escola, poder oferir cursos de preparació de proves d'accès a cicles formatius, tornar a tenir cicles formatius al municipi, legalitzar i urbanitzar Sant Pau, els nous accessos de la C-17, el Pla de Barris i un llarg etcètera que demostren que aquest govern ha estat al costat dels municipis i de les persones que hi viuen (mai un govern havia invertit tant en un poble ni en una comarca!).


I bé, per finalitzar el post, que millor que les paraules d'en Montilla d'aquest dissabte: "“hem escollit un gran equip: proposem gent preparada, lluitadora, honesta, d’esquerres. Catalanistes, del primer a l’últim. Perquè catalanista és el partit, el conjunt del partit. Perquè aquest és un partit d’ampli espectre. Un partit plural, amb gent preparada, honesta, capacitada, amb mèrits”. “Us demano que m’acompanyeu en aquest viatge, que siguem els màxims possibles, que impliquem el màxim de ciutadania possible, que lluiteu, que treballeu amb la mateixa convicció que jo ho faré. Treballeu, treballem. Lluiteu, lluitarem. Perquè estic convençut, no ho dubteu, que guanyarem” En definitiva José Montilla demana: “ambició i coratge, i voluntat de continuar treballant pels catalans des de l’esquerra i des de el catalanisme integrador, perquè l’alternativa és la dreta de tota la vida, la de CiU, aquells que no van dubtar mai per donar el seu vot a José María Aznar, però que li van negar per dos cops a Zapatero. El nostre país no pot tornar enrere”. Segons el primer secretari socialista, “els que es proclamen com l’opció del canvi, no són el canvi real. Són els d’abans, i són els mateixos. Només cal veure les cares: en Mas, en Puig, l’Espadaler, el Fernández Teixidó, la Núria de Gispert. Tots membres dels governs de Jordi Pujol. I aquests són el canvi? No són ni el recanvi! És tornar al passat, és canviar a pitjor, i això no podem permetre-ho”.

viernes, octubre 01, 2010

EL SEGON EN UN MES

Aquest dimarts vam tenir el 2n ple del mes de setembre i a cada ple que fem queda més clar que hauran sigut els 4 anys amb més inversió a Centelles del que s'havia fet mai abans. Evidentment, el context actual cada vegada és més complex i el fet d'haver pogut realitzar tota aquesta inversió en el municipi ens permet tenir nous serveis i nous espais públics que han de servir per fer de Centelles un poble on viure i conviure. Sense anar més lluny, aquests dies s'està repartint un recull de les principals inversions fetes en el municipi l'últim any i que majoritàriament han comptat amb el suport i la subvenció d'administracions supramunicipals (ja sigui la Generalitat, la Diputació o el Govern estatal).
El que està clar es que si ha estat possible fer totes aquestes inversions es perquè l'equip de govern de Centelles genera confiança i treballa amb el compromís de millorar el municipi amb rigor, tenacitat i coherència i, evidentment, respectant l'opinió dels veins i veïnes. I quan tens la responsabilitat de governar un poble has de ser capaç d'articular propostes coherents i ben treballades per generar confiança entre els veïns pero també amb les administracions que hi partcipen.

Per exemple, quan parlem d'urbanitzar la Plaça Catalunya, parlem d'urbanitzar l'espai públic més gran del centre del municipi i per tant d'una de les transformacions urbanes més signifiactives de la vila. Quan parlem d'urbanitzar-la amb plataforma única i crear dos espais parlem de crear un espai de zona verda i l'altra de plataforma única per possibilitar diferents usos. Evidentment, per definir aquests usos, s'ha d'obrir un procès participatiu perquè els veïns i els comerciants es puguin posicionar, ja que el debat de l'aparcament es lògic que hi sigui pels efectes que té sobre els veïns i sobre els comerços. El que no es logic és obrir un debat on hi ha aspectes que no queden clars, com per exemple, quan val fer un aparcament soterrat? com s'amortitzarà aquest aparcament? quan parlen que no volen pols es perquè no volen zones verdes? I bé, un llarg etcètera de qüestions surrealistes que mostren el tarannà de ciu Centelles (serà aquest el motiu del canvi del cap de llista?) si voleu un altre exemple surrealista de la Plaça Catalunya... doncs ciu vota a favor del projecte i encontra de la licitació de les obres! (ciu que vol: que s'hi aparqui o que no es faci l'obra?).

En fi, per posar més exemples de la il·lusió que tenim per treballar per Centelles i de continuar millorant el municipi en el ple d'aquesta setmana varem aprovar un projecte de fibra optica per tenir tot el municipi desplegat amb fibra per generar un avantatge comparatiu en els polígons de Centelles, facilitar les lectures de comptadors de l'empresa elèctrica municipal, facilitar l'accès a internet als habitants de Centelles i, en definitiva, millorar els serveis que oferim des de l'ajuntament als centellencs i centellenques.

D'aspectes positius en podriem destacar varis i, en un proper aricle, parlarè dels "FETS" que ha tingut el govern del President Montilla amb Centelles. L'últim exemple, a part del PLA de BARRIS (i els 5M€ que invertirem els propers anys) una subvenció de 300.000 euros per contribuir a la legalització de la urbanització de Sant Pau.

lunes, septiembre 20, 2010

Centelles és Màgia

La Festa Major ha passat i bé, tot i que hi ha coses a millorar, els canvis que hi han hagut han estat positius. Tot i que, evidentment, estem oberts a rebre les opinions i els suggeriemnts necessaris per contribuir a millorar encara més la Festa Major del nostre poble.
Amb la finalització de la Festa Major, continuen les activitats al municipi, de les que podriem anunciar que:

- La caminada de Centelles el proper 17 d'octubre
- Mercat anticrisi (i del trasto) el proper 24 d'octubre
- La Fira de la tofona el cap de setmana del 18 i 19 de desembre

Més informació a http://www.centelles.cat/

martes, agosto 03, 2010

Alegria... que és Festa Major!

Com no podia ser d'una altra manera... Centelles tornarà a tenir diferents activitats per tots els públics des dels últims dies d'agost fins l'1 de setembre (Sant Llop, el nostre patró) perquè els centellencs i centellenques puguem despedir l'estiu gaudint de la Festa Major!

La novetat principal es que la crisi econòmica cada vegada es més complexa i per tant la Festa Major tenia que ser austera però intentant que el nombre d'activitats no fos inferior que els altres anys. Per aquest motiu, no hi haurà focs artificials! Tot i així hi ha noves activitats com: el correfoc, la Jim cama jove, un sopar jove, la presentació de noves rutes guiades, nous espais museístics i la xeringada, entre d'altres.

A més, noves comissions organitzaran noves activitats. Segurament, els canvis, no agradaran a tothom i certes coses s'haguessin pogut fer diferent pero, el que està clar, es que si mirem l'evolució de la Festa Major de Centelles veurem que de canvis de lloc n'hi ha hagut sempre, que actualment totes les activitats són gratuïtes (abans no era així), actualment els joves tenen diferents activitats per ells i que amb el pas del temps es van introduïnt noves activitats, al mateix temps, que algunes es deixen de fer, encara que sigui temporalment. Un exemple el trobariem amb el guateque, que s'havia deixat de fer les últimes edicions i aquest any es recupera.

L'altre novetat important és el canvi d'espai que està motivat per la seguretat ja que la normativa cada vegada es més estricte, tot i que també aportarà un estalvi econòmic que s'ha pogut traslladar a les activitats. Tot i així, la plaça i el centre continuaran tenint totes les activitats que es fan normalment, exceptuant les nocturnes.

Evidentment s'ha d'agraïr a la gent que partcipa de les activitats i, per suposat, a les persones que les fan possible. I bé, com que qui fa s'equivoca... vull animar a tota la gent que vulgui millorar la festa a que s'apunti alguna de les comissions existents, ja que, en definitiva, l'objectiu d'aquest ajuntament es fer de Centelles un poble on viure i conviure i això nomès serà possible amb la participació i comprensió de tothom!

Que passeu un bon agost... i ens veiem per Festa Major!!

p.d. (el cartell de la Festa Major d'enguany es de l'artista centellenca Laura Ramos)

sábado, julio 24, 2010

Habitatges assequibles a Centelles

El passat 5 de juliol es va reobrir la convocatòria perquè aquelles persones de Centelles en adquirir un habitatge de protecció oficial de compra s'hi puguin presentar. El termini està obert fins el proper 30 de juliol i podeu consultar els requisits i els documents que s'han de presentar a la web de Centelles o a la web d'el PIPA. Els habitatges tots tenen 3 habitacions i garatge cobert, estan ubicats al carrer can Minguet (a prop de la nova piscina coberta) i el preu oscil·la al voltant del 100.000 euros.

miércoles, julio 21, 2010

Treballant per (i amb) les empreses

El passat dimarts a l'ajuntament de Centelles hi va haver dos reunions que són un clar exemple de com des de l'ajuntament de centelles treballem amb les empreses per intentar donar solucions a la situació actual de crisi econòmica. En concret les dos trobades van servir per:

- Reunió amb els fabricants i distribuïdors de llars de foc, xemeneies i insertables: Des de principis de l'any 2000 s'està promovent que les empreses fabricants de llars de foc del nostre muncipi i de l'entorn treballin de forma conjunta. Des de llavors s'han realitzat diferents accions, de la que en destaca la creació d'una associació empresarial innovadora. Aquesta associació, anomenada innofoc, és important que existeixi perquè les 7 empreses que en formen part produeixen més del 75% de les llars de foc que es fan a Catalunya. El passat dimarts, des de l'associació i amb el suport de l'ajuntament de centelles es va organitzar una jornada de treball amb l'institut català de l'energia de Catalunya (ICAEN), les empreses distribuïdores de Catalunya i els fabricants associats a l'innofoc.


- Posada en funcionament d'un Cicle formatiu a Centelles. El curs 2011-2012 entrarà en funcionament un cicle formatiu de grau mig a Centelles. El cicle que s'implementarà és el d'activitats fisicoesportives i els alumnes que el facin també obtindran el títol de monitors/ores de lleure per poder ampliar la seva capacitat de trobar feina al llarg de l'any. Per realitzar aquest cicle es comptarà amb el suport de diferents empreses del municipi perquè els alumnes puguin realitzar la formació i les pràctiques a les seves instal·lacions. Per lligar aquest projecte, la reunió del passat dimarts, va servir per iniciar la coordinació entre les empreses, l'IES Centelles, el departament d'Educació i les empreses del municipi.


A més cal recordar que els alumnes que volguin cursar aquest cicle fomatiu i no tinguin l'ESO aquest any es poden matricular a l'escola d'adults de Centelles per fer el curs i presentar-se a les proves d'accès a cicles formatius (curs subvencionat!) o cursar el Graduat d'Educació Secundària (GES) a Centelles.

miércoles, julio 14, 2010

La Trinca i l'estiu

Aquest divendres la trinca del s. XXI inicia la seva gira a Centelles. Desprès de l'èxit del programa per escollir la nova trinca, aquest divendres inicien la gira per Catalunya. La trinca forma part de les activitats que es realitzen en el programa: "El juliol és Centelles" i que els propers dies encara podeu disfrutar del CPAM, nits de piscina, diumenges a la pista, etc. Activitats, que es realitzen amb un pressupost ajustat per mantenir la màgia de Centelles i continuar fent de Centelles un poble on viure i conviure. Podeu trobar tota la informació a centelles.cat.

viernes, julio 09, 2010

El surrealisme i les contradiccions de ciu Centelles

En el ple extraordinari que s’ha realitzat avui divendres 9 de juliol de 2010 l’ajuntament de Centelles ha cedit uns terrenys al departament d’educació per ubicar-hi els mòduls provisionals per iniciar la nova escola pública al municipi. Aquests terrenys estan ubicats al carrer Hostalets, al costat de l’escola bressol “El petit Pi” i molt a prop d’on s’ha d’ubicar l’escola definitiva, tal i com marca, el mapa escolar del municipi.
Curiosament, davant aquest fet històric per Centelles, el grup municipal de ciu ha demostrat una actitud surrealista i un desconeixement de la viabilitat que requereixen les coses que ells proposen. A més, des del PSC Centelles lamentem que enlloc de mostrar una actitud constructiva amb el que s’aprova a l’ajuntament han demostrat, una vegada més, la voluntat de no voler que el municipi avanci amb les necessitats que tenen els centellencs i centellenques.
Des del PSC Centelles ens ha sorprès l’actitud de ciu sobre la nova escola perquè si és cert que ells, en altres plens, s’havien mostrat partidaris de concentrar totes les escoles en un únic espai, amb un posicionament contrari al que marquen els pedagogs, ja que aquest tipus d’equipaments s’han d’ubicar de tal manera que fomentin la mobilitat sostenible i la proximitat.
Curiosament, el que han proposat avui, desviant-se del discurs que havien tingut fins a l’actualitat, es que s’ampliï l’escola de dalt i que l’escola de baix es converteixi en una escola d’una línia. A més, aquest canvi de plantejament, l’han expressat avui que des de l’ajuntament de Centelles s’han cedit 3000m2 al departament d’educació perquè es puguin iniciar els treballs necessaris per ubicar els mòduls, que han d’estar en funcionament el curs 2011-12, mentrestant, en uns terrenys annexes amb 6000m2, es construirà l’edifici definitiu.
Aquesta proposta que fa ciu centelles, fruit de la improvisació constant, demostra que no tenen un model educatiu clar per el municipi, que diuen les coses per anar a la contra i que no es preocupen de consultar els treballs realitzats fins el moment. Precisament, uns treballs, que són els que utilitza l’equip de govern, per decidir l’ubicació d’aquests equipaments, i analitzar la viabilitat tècnica i econòmica del desenvolupament d’aquests projectes.
Històricament, quan ciu governava al municipi i a la generalitat, aquesta opció ja es va contemplar i es va desestimar perquè no era viable de realitzar. Des d’aquell moment, es va començar a treballar el mapa escolar del municipi que, els últims anys, ha comptat amb l’aval del Dr. Joan Sole, pedagog clarament reconegut en el seu àmbit.
Actualment la normativa és molt clara i des del departament s’estan impulsant uns equipaments educatius amb tots els requisits que marca la normativa i evitant crear diferències entre els alumnes i les famílies que utilitzen un espai o un altre. Concretament, modificar l’estructura actual de l’escola per ubicar-hi una nova escola suposaria disposar d’espais més petits i sense tenir tots els serveis que tenen les escoles noves que són: un gimnàs, una biblioteca, una aula de música, una aula d’informàtica, un menjador, les aules corresponents i un espai ampli per el pati, que, en el seu conjunt, són 6000 m2 de terreny. Per tant, es realitzaria un esforç econòmic i tècnic que no compensaria amb el resultat obtingut, perquè l’espai que ells proposen no té ni de bon tros els 6000m2 que es necessiten i, en conseqüència, es deixaria passar l’oportunitat de tenir un nou equipament que millori la qualitat educativa del municipi.
Per tant, des del psc ens ha sorprès que facin una proposta inviable pedagògicament, tècnicament i econòmicament i que a més la facin el dia que l’ajuntament de Centelles fa un pas important i definitiu per poder tenir una nova escola pública al municipi.

Comunicat del Grup municipal del PSC Centelles.

miércoles, abril 28, 2010

Tot està per fer i tot és possible

El passat divendres, un any més la majoria de places i carrers de Catalunya es van omplir d'activitats i de parades per celebrar, cadascú a la seva manera, la festa de Sant Jordi. Les senyeres, les roses, els llibres i les activitats, que ambientaven els espais, servien d'excusa a la gent per avançar pels carrers, de mica en mica, buscant aquell títol o aquella rosa especial que volien regalar o, perquè negar-ho, algun també, per autoregalar-s'ho. Moltes de les activitats es van allargar el cap de setmana i, un exemple, el trobariem a Centelles on amb activiats infantils, literàries, culturals i esportives varem realitzar les festes de la primavera que, un any més, van servir per donar el tret de sortida al bon temps.
La veritat es que he estat uns dies sense escriure, segurament hi ha hagut diferents motius, pero un d'ells ha estat l'entrenament per activitats esportives que he volgut realitzar. La veritat es que l'objectiu final era fer la duatló aquest cap de setmana... pero entre l'exigència del recorregut i les llargues jornades diàries... al final no l'he fet. Tot i així, tanco el mes d'abril satisfet d'haver fet els 10 km de la cursa de bombers amb un temps inferior als 55' (la foto correspon a la cursa... imagineu-vos la sensació de correr compartint els carrers amb 20.000 persones). Evidentment és una marca a millorar... pero lo important es arribar al final i com diu el President Montilla: "actualment, els socialistes, estem fent una cursa de fons".

Parlant de cursa de fons... a Centelles aquesta setmana tornem a tenir ple ordinari... i, quan falta menys d'un any per les eleccions, em sorpren com els companys de ciu estan més preocupats per coses que ja estan fetes... que no pas de projectes de futur. Suposo que amb tots els anys que porten a l'oposició el principal problema que tenen es que encara no saben quin projecte tenen pel municipi.

Evidentment a Centelles es fan moltes coses, pero en tot cas amb 3 anys de mandat ja tenim el tanatori en funcionament, una nova escola bressol que permet que totes les famílies de Centelles puguin escolaritzar els seus fills i filles al municipi, una piscina coberta que dona servei a la gent del municipi, pero també als veïns dels pobles del voltant que, amb major o menor mesura, segur que quan venen a la piscina aprofiten per fer altres gestions com per exemple: comprar a les botigues del poble. A més, amb el pla Zapatero, hem pogut reformar més de 15 carrers el 2009 i el 2010 invertirem en millorar l'accessibilitat i la sostenibilitat del municipi amb canvis d'enllumenat. I bé... a tot això s'hi hauria de sumar els serveis que estem prestant, des dels que van adreçats a les empreses fins als que van adreçats a les famílies; ja sigui per cobrir les necessitats formatives o les necessitats socials.

I de cara al futur, com quedarà reflectit en aquest ple, ja estem desenvolupant el pla de barris, que tot i ser un tema prou important com per escriure detalladament sobre ell, ja us avanço que el 12 de juny farem la presentació pública al municipi d'aquest projecte i que, al llarg del 2010, ja començarem a exceutar accions d'aquest pla que consolidarà el centre del municipi com un espai de referència en temes comercials, culturals i socials. Per tant, mentres uns miren el passat, els altres, com no podia ser d'una altra manera, continuarem mirant endavant. I es que quan un ha de buscar els treus peus del gat... el problema que té es que no té projecte propi!?

Bona setmana a tots i totes!
----------------------------
p.d. avui... estic convençut que el barça passarà l'eliminatòria, pero en el cas que no fos així, continuare estant orgullos d'aquest equip per els valors que transmet i l'exemple que dona de compromís, il·lusió i tenacitat! (ànims i endavant!)