La crisi actual ha vingut desprès d’una època de bonança econòmica molt important on el creixement econòmic es va basar, en bona part, en el sector de la construcció i en poder accedir al crèdit fàcilment. El que és més preocupant d’aquest passat no tan llunyà és que la cultura de l’esforç i la solidaritat van perdre significat enfront de l’individualisme i el diner fàcil (amb el mínim esforç). En l’actualitat, això representa que hem de revaloritzar els valors de l’esforç i la solidaritat i que les expectatives reals que tenim com a societat, i que tenen les empreses i famílies, són incertes i, en la majoria de casos, requereixen de canvis personals significatius.
Per tant, com administració pública, i com a societat, hem de demostrar que, tot i que podem oferir poques solucions a curt termini i que la dificultat per trobar feina en poc temps es elevada, que les administracions locals estem al servei dels ciutadans i volem treballar per no deixar ningú exclòs de la societat.
Des dels municipis, amb la voluntat de treballar mesures que aportin solucions concretes a la conjuntura de crisi econòmica actual, hem de desenvolupar projectes que es basin en treballar de forma integrada des dels serveis de promoció econòmica, l’àrea de benestar social i els espais de formació d’adults. I aquest treball, hauria d’esta basat amb els següents objectius:
- treballar des de la proximitat
- optimitzar els recursos existents
- treballar de forma transversal i en xarxa entre els serveis del propi municipi
- donar solucions reals a les necessitats personals
- vetllar per la convivència del món local
La necessitat d’aquest treball coordinat sorgeix de visualitzar que, amb el context de crisi actual, les necessitats personals i solucions a aplicar no són iguals per a tothom ja que la crisi accentua les diferències. És en moments com aquest quan la integració laboral i social pren una rellevància cabdal i les solucions no són úniques ni globals, sinó que es requereix d’un treball individualitzat, integral, creatiu i adaptat a les necessitats de cada persona.
Evidentment, tot aquest treball que podem i hem de fer des dels municipis per garantir la igualtat d’oportunitats, i evitar que la convivència es trenqui, topa amb les mesures que s’estan prenent des del govern central (PP) i autonòmic (CiU) que retallen els recursos per: poder oferir plans i oficines d’ocupació, per oferir polítiques educatives, per fer polítiques socials, etc.
Tanmateix, des dels municipis, si amb aquest treball basat en la proximitat aconseguim generar confiança i il·lusió i aprofitem les xarxes socials que existeixen a cada poble, a mig termini podrem aconseguir que el capital humà de la nostra societat s’hagi revaloritzat i puguem afrontar el futur amb més bones expectatives.
L’exemple més clar seria amb el nombre d’aturats que hi ha en un municipi. Perquè darrera de cada aturat hi ha una problemàtica i una necessitat diferent. Per exemple: Tots busquen feina? Tots tenen les mateixes probabilitats per trobar feina? Tots tenen les mateixes necessitats? Tots els aturats d’un poble estan registrats a l’Oficina de treball? Evidentment les respostes són que no! Per tant, el que s’ha de fer des de l’àmbit municipal es intentar conèixer aquestes realitats i planificar plans de treball individuals que a mig termini puguin aportar solucions.
De les necessitats i/o habilitats que s’han de treballar bàsicament podríem diferenciar:
- les necessitats socials
- les necessitats laborals
- les necessitats formatives
- les habilitats per emprendre activitats econòmiques
- entitats o persones que tenen altres interessos i/o necessitats
Acabaré l’article amb l’exemple de la formació. Que la formació és important ningú ho pot negar. Que la formació ajudarà a tots els desocupats a trobar feina això tampoc és cert. Per tant, amb el problema que ens trobem és que hi ha dos paranys: el primer que és assegurar que la formació és imprescindible i el segon, dir que formar-se no serveix per res.
Jo prefereixo pensar que a cada persona la formació adequada li serà d’utilitat si per les seves expectatives laborals o personals li aporta un valor afegit en el seu currículum o a nivell personal. Per exemple, certificar els coneixements en Tecnologies de la Informació i la Comunicació (ACTIC) és vàlid per a molts ventalls de professionals, però no per a tots. Igual que els idiomes, que és útil per a molta gent, però no per a tothom ni de la mateixa manera. Per tant, no desprestigiem (i potenciem) el fet de formar-se, però tampoc el sobredimensionem com a solució per a tot i en tots els casos.
En fi, el moment és molt complex, però precisament per aquest motiu no podem deixar que la convivència i les igualtats d’oportunitats desapareguin perquè això, com a societat, ens farà més pobres. I com administracions, enlloc de culpar i justificar les retallades per la situació econòmica, el que ens hauria de preocupar és com afecten les decisions polítiques a les famílies i a les empreses del nostre país. Hem de generar oportunitats, il·lusió i confiança des del sector públic.
Josep Paré Aregall
@jparegall
--------------------
(Article Publicat a osona.com el 29/06/2012)
No hay comentarios:
Publicar un comentario