Dreta i esquerra no és el mateix!

(Article publicat a osona.com el 30/05/2012)

Amb la bonança econòmica, els partits majoritaris o tradicionals, amb la voluntat d’ampliar el seu nombre de votants van centrar les seves polítiques i discursos perdent (o deixant de banda) la seva ideologia tradicional... i amb la situació actual han acabat perdent la credibilitat. I, el que és més greu, la confiança de la població, perquè ara la gent necessita propostes concretes per als problemes que estem tenint com a societat, tot i que és important matisar que les possibles solucions no seran iguals si les apliquen governs de dretes que d’esquerres.


No obstant aquesta realitat, l’esquerra sempre ha intentat reafirmar les seves polítiques i conviccions, a diferència de la dreta, que sempre ha negat la seva ideologia i s’ha volgut posicionar com el referent del centre en el debat. I si en aquest fet hi sumem errors que s’han comès des dels governs i que des de certs mitjans de comunicació i tertulians tendenciosos s’ha afirmat que esquerra i dreta són el mateix, això ha contribuït que els partits hagin desorientat el seu votant, hagin perdut el suport majoritari de la població i els beneficiats n’hagin sigut nous partits que amb els seus discursos populistes, demagogs i sense tabús s’han posicionat com els referents de la dreta o l’esquerra amb les seves propostes. D’exemples en trobaríem varis, però segurament els més clars i propers son França o Grècia.

També és cert que els resultats vénen condicionats per la percepció que tenen els votants de la gestió dels governs anteriors... però el que està clar es que la gent te problemes socioeconòmics importants i vol solucions! I, evidentment, per buscar aquestes solucions, acaba optant per votar aquells partits que fan les propostes en què ideològicament s’hi senten mes identificats. Per tant, centrar el debat entre esquerra i dreta i visualitzar les diferències no només és útil, sinó que també és necessari per recuperar la confiança de la població en la política, especialment, perquè la població vol missatges clars i solucions concretes. I en aquest sentit és important dir que les mesures i solucions que es proposen des de la dreta o des de l’esquerra no són les mateixes... i el que és més greu, les conseqüències per a la població, tampoc.

A Catalunya, no obstant, hi ha un problema afegit. El conflicte territorial mal resolt amb Espanya fa que els ciutadans també esperem que els partits no només centrin el seu discurs entre l’esquerra i la dreta, sinó que també posicionin el seu perfil polític amb la defensa dels interessos nacionals. I així el votant no només ha de votar entre partits d’esquerra o dreta, sinó que també ha de definir el seu vot entre aquells partits que defensen millor els interessos de Catalunya. En aquest aspecte, a mi m’agradaria apel·lar que la gent analitzes els fets i no les paraules de certs partits.

Evidentment que és important defensar Catalunya! Però també és important defensar els drets i deures dels catalans i catalanes. I amb el context actual, no només hem de defensar l’autogovern de Catalunya sinó que hem de defensar els serveis públics que garanteixen la igualtat dels ciutadans. O el que és el mateix, no podem deixar que darrera els debats nacionals es distorsionin o s’amaguin les retallades. A Catalunya trobaríem exemples, però a Espanya també. Una de les polítiques amb més habilitats per desviar l’atenció dels debats es Esperanza Aguirre. Aquesta setmana, quan s’ha fet públic que Madrid ha mentit amb les xifres del dèficit de la seva comunitat autònoma ella, com a presidenta, ha sortit amb declaracions que barregen el futbol i la política i així, una vegada més, ha desviat l’atenció mediàtica.

Tanmateix, penso que ara més que mai, hem d’aprofitar la crisi econòmica per dir que esquerra i dreta no són el mateix i que les polítiques que es fan des de la dreta perjudiquen als més desafavorits. Un bon exemple, el vaig sentir aquest diumenge (1), quan l’exministre d’Educació, el sr. Mayor-Zaragoza va dir: “No podem culpabilitzar de la mateixa manera les comunitats autònomes que el seu dèficit és per haver construït escoles i hospitals, que les comunitats que tenen dèficit per haver fet inversions o despesa que no ha revertit en millorar el benestar dels seus ciutadans, com fer un circuit urbà de fòrmula1”. A més, l’exministre va parlar de les desigualtats que es poden crear, quan es posen barreres d’entrada per accedir a l’educació o quan l’accés a la sanitat deixa de ser universal i gratuït.

És cert que ara hi ha menys recursos, però precisament per aquest motiu no podem renunciar a tot el que s’ha lluitat al llarg del segle XX i que ha permès augmentar la convivència i garantir l’estat del benestar a la nostra societat. I menys ho podem acceptar, quan totes les retallades que es fan i que es proposen tenen uns clars interessos de privatització dels serveis públics, que lluny d’optimitzar l’eficiència de l’administració pública i millorar els serveis públics, del que servirà realment és per carregar-s’ho tot i augmentar les desigualtats entre els més rics i els més necessitats. Realment volem això?

Solucions n’hi ha, segurament no totes a curt termini i algunes requereixen el consens de diferents forces polítiques. Com seria l’exemple de que Catalunya ha de seguir millorant el seu model de finançament, però no oblidem que l’actual és el millor que ha tingut Catalunya i que els pitjors models de finançament per Catalunya han sigut els que van pactar CiU i el PP el 1996 i 2001. I és que a diferencia del que ens volen fer creure, CiU sempre ha preferit els pactes amb el PP per poder desenvolupar polítiques de dretes a Catalunya encara que això afectés al benestar dels catalans i catalanes i perjudiqués els interessos de Catalunya.

El que està clar és que disminuir les beques en educació i augmentar el cost d’estudiar FP o estudis universitaris no farà que tinguem una població més preparada i encara menys que el futur sigui més pròsper i just del que tenim actualment. Ans al contrari!

Ara, amb la crisi, hem de reivindicar que volem polítiques socials des de les administracions públiques perquè amb l’excusa de la conjuntura socioeconòmica actual no podem deixar que CiU i PP es carreguin tots els serveis públics que hem aconseguit tenir. Precisament, la crisi hauria de servir per reafirmar les nostres conviccions d’una societat solidària que reclama polítiques d’esquerres que no deixin de banda els més desafavorits i que, des dels governs, es defensi la igualtat d’oportunitats i es facin polítiques per garantir l’accés a l’educació i a la sanitat i polítiques actives que fomentin l’ocupació i reactivin l’economia.

Josep Paré Aregall
@jparegall

-----------------------------

(1). Diumenge 20 de maig de 2012 al programa “Salvados” d’en Jordi Evole