STANDBY...

La veritat es que fa dies que no escrivia, i el motiu no és cap altre que els compromissos personals així com algun problema per excedir al servidor de bloc.cat... Evidentment, els temes personals formen part de l'agenda i aquesta es difícil de modficar i més ara que es moment de tramitar moltes subvencions i projectes, peró haig de reconèixer que escriure al bloc tampoc es tan complicat excepte si quan et connectes disposat a escriure el servidor no funciona... i bé, com que recentment m'hi he trobat varies vegades he decidit fer el canvi de bloc.cat a blogspot... i fins que aquesta actualització no estigui consolidada... el bloc s'actualitzarà com fins ara, o sigui... relativament poc. Tot i així, a part de convidar-vos aquest dissabte a la nova inauguració de l'exposició del Centre d'art el Marçó vell que inaugurem dissabte a les 19h i són dibuixos de Mossén Josep Esteve... us adjunto el text de Toni Coromina: "El mercat i la Plaça"... que crec que és un bon reflex del canvi social, tot i que penso que els que van a comprar els mercats... són un ampli ventall de classes socials, amb poders adquisitius de tot tipus i un exemple clar és a Centelles, on el mercat i el comerç tradicional es complementen... i el poble i els clients se'n beneficien.
EL MERCAT I LA PLAÇA - Toni Coromina - http://www.naciodigital.cat/opinionacional/index.php?seccio=noticies&accio=veure&id=382
És dissabte, dia de mercat. Estic esmorzant en un cafè de la Plaça. No sóc gaire xafarder, però des de la barra sento els esgarips d’un ciutadà excitat que desvarieja en veu alta: «Aquest mercat és una merda. Les dones mores han fotut fora de la plaça les dones catalanes, les nostres dones. Això sembla Marraqueix!».
Fa uns anys, a Vic hi va haver una falsa polèmica al voltant d’una suposada ocupació de l’espai de la Plaça dels Màrtirs (les tardes i els vespres), per part de nens marroquins. Els detractors dels fills dels immigrants asseguraven que els nens catalans ja no podien jugar a la placeta per culpa d’una suposada invasió estrangera. La realitat, però, era més simple: entre les cinc de la tarda i les nou del vespre, molts nens autòctons van a classes de música, d’informàtica o d’anglès; o bé van a nedar a la piscina, practiquen arts marcials o estan matriculats en qualsevol disciplina extraescolar. Com que la majoria dels fills dels immigrants no tenen la posssibilitat de fer activitats extraescolars, el més normal és que juguin al carrer, en un lloc protegit dels cotxes. Qui és el guapo que pot prohibir que els nens juguin?
Amb el mercat de la Plaça de Vic passa una cosa semblant. Anys enrere, els assidus visitants del mercat eren els pobres catalans, els pagesos humils i els primers immigrants que van venir d’Andalusia o altres àrees geogràfiques. Els vigatans opulents i adinerats anaven a comprar, en general, a les botigues. I ara passa el mateix. Qui compra a terra a plaça? Doncs la gent amb menys capacitat econòmica: catalans mileuristes (o amb menys ingressos), pagesos humils i immigrants (estatals o estrangers). Qui és el guapo o la guapa que pot prohibir que algú compri mitjons, calçotets, sostenidors, sabates, pantalons, pots i olles, fruita i verdura, a preus raonables? Si algú vol pagar 70 euros per uns pantalons de marca en una botiga selecta i especialitzada, hi té tot el dret. El mateix dret que té qualsevol ciutadà a comprar uns pantalons de 15 euros, de marca desconeguda, en una parada.
Ben mirat, la cerimònia interna del mercat de la Plaça Major és una de les litúrgies civils més oberta i igualitària. Passejant per l’àgora del mercat se sent parlar català, castellà (amb totes les variants dialectals), tamazigh, àrab, anglès, brong, indi, quetxua, bable, urdú... Els catalans confraternitzen amb gitanos, ganesos, marroquins o equatorians.
A qui pot molestar que determinats ciutadans puguin comprar les mercaderies que necessiten a Plaça? O s’han de posar horaris específics, com a l’apartheid: catalans, de nou a onze; negres i marroquins, d’onze a una del migdia; sud-americans, d’una a dues de la tarda...

Escrit Publicat el 16 d'abril al blog http://jparegall.bloc.cat/