ELS MESTRES!

Vaig començar a escriure aquest post el diumenge al vespre, amb ganes de valorar la setmana de l'editorial conjunt (avui ha fet una setmana d'aquest editorial i entre el tractat de lisboa, el barça-madrid, el segrest de mauritània, el nous imputats del cas pretòria, etc. doncs ha passat de ser el tema estrella a ser un tema "mig oblidat"! No oblidem que el malson s'acabarà amb la sentència) i evidentment, el diumenge, estava satisfet per la victòria del barça, pero també pel bon futbol que havia pogut veure, pero el que realment m'animava a escriure era la conversa que haviem tingut al post partit de la reforma educativa i el calendari escolar.

El que em va sorprendre més es el punt de vista que tenen funcionaris de professors concertats i evidentment, les persones que no estan vinculades directament a la docència encara en tenen una visio més diferent. Això si, amb el que tots varem coincidir es que mai s'havia invertit tant amb educació com s'està fent en l'actualitat! l'altre tema es cal setmana blanca? ha de ser per tots iguals? realment es el que necessiten els infants? (per mi si... i per tu?). Pero el que realment jo em pregunto es... "tots els mestres son bons mestres...?"
I bé, parlant de mestres... enhorabona xevi, perquè des de dilluns, amb un bon anàlisi de les tic en el futbol s'ha demostrat que et mereixes ser un doctor Cum laude! Així com l'amic Joan que avui fa 15 dies que es el doctor "cum laude" soler! En joan i en Xevi no s'assemblen en res, ni amb la visió de la funció pública, ni amb l'edat, ni amb els valors de l'educació, ni amb la manera d'entendre la pedagogia... pero cadascú des de la seva universitat i especialitat contribuiran a formar les proximes generacions d'estudiants universitaris.

En joan, va fer un anàlisi de la pedagogia del segle XX, centrat amb la cruïlla catalana i defensant una escola de qualitat, de valors i de proximitat. En definitiva el model d'escola que va defensar ell essent regidor. I bé, aixo em va donar peu a recuperar un dels llibres que em vaig llegir aquest estiu: "Els mestres de la República*".

Del llibre en destacaria moltes coses, però sobretot matisaria que és més un llibre històric que una novel·la, però per les persones interessades en aquest període històric aporta informació interessant i curiosa, especialment d'aquells mestres que van lluitar per defensar una llengua, unes tradicions, etc. Un dels temes que em cridava l'atenció era si sortiria la visita que va fer en Macià a les escoles de Centelles l'any 33. Pero la veritat es que no hi surt, pero el que si que hi surt son les paraules que va pronunciar el president Companys el juliol del 1938, a Girona, posant la primera pedra del complex escolar Prat de la Riba. En companys va dir: "és admirable que, en els moments de guerra, en què els valors més exquisits han de trobar forçoses dificultats per al seu desenvolupament, hi hagi un govern i un poble perfectament identificats que s'interessin per la conservació de les essències espirituals de Catalunya. No volem que neixi en el cor del infants un sentiment d'odi i de rancor, sinó un sentiment de pau, de bondat, de generositat i de justícia. Fem la guerra per defensar-nos de la guerra que ens fan els que ens han envaït, fem la guerra contra la guerra. Fem la guerra per defensar la pau, per salvar l'ànima del nostre poble, de la nostra magnífica Catalunya."

He reproduït les seves paraules perquè son un bon exemple del llibre, pero també de la importància de l'educació, els valors que s'hi transmeten i el compromís dels docents per fer dels infants i joves ciutadans compromessos amb el seu entorn.

(*) "Els mestres de la República" de Raimon Portell i Salomó Marquès. Editorial ara llibres.